Barcelona respira una mica millor, però l’aire continua carregat. Gràcies a les abundants pluges del primer semestre del 2025, la ciutat registra els millors nivells de contaminació des de l’inici del segle. Un rècord històric… que, tanmateix, encara no arriba als objectius europeus per al 2030, ni als de l’OMS.

Foto: Ajuntament de Barcelona

Finalment, una mica d’esperança en un món que continua escalfant-se massa. Segons l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el diòxid de nitrogen (NO₂) a la ciutat continua disminuint, situant-se per sota dels 40 micrograms per metre cúbic a les zones amb més trànsit.

La mitjana anual cau fins als 22,5 µg/m³, lluny dels pics registrats fa deu anys, però encara massa per sobre dels llindars de 20 fixats per Brussel·les i dels 10 recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.

L’Ajuntament, per la seva banda, celebra el progrés. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, destaca les inversions en transport públic, carrils bici i Zones de Baixes Emissions (ZBE). També subratlla la renovació del parc automobilístic: els vehicles amb etiqueta ECO augmenten 3 punts, mentre que els de la categoria B reculen dos punts. Però, més enllà dels anuncis, les xifres continuen sent preocupants.

Perquè la contaminació encara mata a Barcelona. L’ASPB estima en 1.300 les morts prematures anuals relacionades amb la mala qualitat de l’aire. S’hi afegeixen 800 casos d’asma infantil i 120 nous diagnòstics de càncer de pulmó només el 2024. Dades que podrien reduir-se fins a un 38 % si la ciutat assolís els estàndards europeus previstos per al 2030.

Si bé el diòxid de nitrogen disminueix, les partícules fines, en canvi, no mostren cap millora des del 2013. L’any passat, la ciutadania va respirar una mitjana d’entre 14 µg/m³ i 25 µg/m³ d’aquest tipus de partícules, el doble o el triple dels nivells recomanats.

L’Eixample, centre neuràlgic de la contaminació

L’Eixample continua registrant les pitjors dades (30 µg/m³ de NO₂, amb un pic de 40 al febrer), seguit de Gràcia (amb 28). Només tres estacions se situen per sota del límit europeu: Palau Reial (16), Sants (18) i Vall d’Hebron (20). La resta de la ciutat continua en zona vermella.

Les fonts de contaminació són conegudes: trànsit rodat, obres, activitat portuària. L’Ajuntament ho reconeix, però li costa actuar a l’altura del que exigeixen les autoritats europees i mundials. Oficialment, el Pla Clima (una inversió de 1.800 milions d’euros) ha de fer la ciutat «més verda i respirable». En la pràctica, però, les mesures topen amb resistències i amb una manca de coordinació metropolitana.

L’informe de l’ASPB insisteix que la reducció del trànsit és la palanca més eficaç per millorar la qualitat de l’aire, reduir el soroll i alliberar espai públic.

Instal·lat al barri de l’Eixample, Video Instan ofereix pel·lícules per a llogar, una cafeteria i una petita sala de projecció. Al capdavant, l’Aurora, de 50 anys, ha transformat el negoci familiar en punt de trobada per a cinèfils.

Fotos: LS/Equinox

«Les plataformes de streaming tenen catàlegs de merda.» El to ja està marcat. Quan coneixem l’Aurora, de 50 anys, propietària de l’últim videoclub de Barcelona, la seva energia alegre i la llengua esmolada donen ànima al lloc, una botiga més profunda que ampla, situada prop d’Hospital Clínic.

Van ser primer els seus pares qui van obrir Video Instan, fa 45 anys. Durant 38 anys, el negoci estava ubicat al carrer Enric Granados, fins que l’Aurora va reprendre el projecte familiar i el va traslladar una mica més enllà, al número 239 del carrer Viladomat. El que era llavors un videoclub «clàssic» canvia de format. «Aleshores vaig pensar que si només posava un videoclub, no sobreviuria, així que en vaig fer una mena de centre cultural cinematogràfic.» Així doncs, a més dels 47.000 títols disponibles per a llogar, hi ha una cafeteria i sobretot una sala de cinema format XXS, amb capacitat per a 30 persones. «La idea és que la gent que ve a llogar pel·lis es pari al cafè i s’interessi pel cinema, o a l’inrevés, però els tres espais estan connectats», continua l’Aurora.

Avui dia, hi treballen quatre persones, i si bé les finances no són espectaculars —«obrir en plena pandèmia no era el que havíem imaginat»—, el negoci compta amb una clientela fidel: «sobretot gent local, però també alguns turistes que vénen només per veure la botiga.» I, en efecte, el lloc impressiona. A banda i banda d’aquest passadís hi ha milers de DVD apilats. Es poden veure les recomanacions del mes i, com que és estiu, el tema destacat és “turistes”. Fins i tot hi ha una prestatgeria plena de cintes VHS.

Una comunitat cinèfila

L’espai, modern, però amb un toc retro, desperta curiositat: qui ve encara aquí quan Netflix, Amazon Prime o Filmin tenen tants títols al seu catàleg? L’Aurora ho té clar: «La gent ve sovint quan no troba la pel·li que vol veure a les plataformes. I més enllà d’això, aquí troben consell i intercanvi. Nosaltres només oferim bones pel·lícules, no com les plataformes, on el 80% del catàleg és dolent. Som un lloc de comunitat cinèfila, en realitat.» I econòmicament, el lloguer de DVD també funciona. «Quan algú vol veure una Marvel que no troba a Netflix, l’acaba llogant en línia i es gasta 3 o 5 euros. Aquí, per 10 euros al mes, pots veure totes les pel·lícules que vulguis, en l’idioma i amb els subtítols que vulguis. Aquesta és la màgia del lloguer.»

Al fons de la botiga, una porta discreta condueix a la sala de cinema, una joia que pot servir per celebrar aniversaris, fer una cita romàntica o simplement gaudir del luxe de veure una pel·lícula sola. El lloguer de la sala no és barat: entre setmana, són 55 euros per una sessió d’1 a 4 persones, 95 euros per a grups de 5 a 9 persones, i així fins a un màxim de 30. Però el privilegi de veure una pel·li amb amics o família, això no té preu. I l’Aurora? També aprofita aquest petit paradís? «Sola no, però tinc un fill de 12 anys i, per veure els partits, venim aquí amb els seus amics.» Diguem que és una altra mena de cinèfila.

Acusat de trair els seus comerciants històrics i d’abandonar-se als fluxos turístics, el mercat de la Boqueria intenta fer un gir de 180 graus.

Foto: Ajuntament de Barcelona

Fruita tallada, empanades, llaminadures… Antic epicentre de la gastronomia local barcelonina, el mercat de la Boqueria ja no és més que l’ombra del que havia estat. Una ombra multilingüe, gastadora i bullent, sí, però ombra al cap i a la fi. En efecte, cada cop menys veïns s’hi acosten i l’edifici amb teulada metàl·lica és avui més aviat un parc temàtic gastronòmic que una veritable plaça d’abastament.

S’ha acabat la venda directa de productes i han arribat les parades de menjar per emportar, que permeten als golafres turistes satisfer el paladar mentre continuen explorant el mercat, en detriment dels clients de tota la vida, que ja no hi reconeixen ni els seus costums ni el seu recorregut en aquest laberint hiperturístic.

Una situació crítica que l’Ajuntament ha decidit abordar. Ara que el mercat es troba en plena reconstrucció, la municipalitat no es conforma amb una simple rentada de cara arquitectònica sinó que vol impulsar també una reforma interna per un nou impuls el mercat, que va rebre 23 milions de visitants l’any 2023.

Amb l’excusa de redistribuir les 180 parades, s’imposen noves normes destinades a fer tornar els barcelonins: com a mínim un 40 % de productes frescos per parada, fi dels productes preparats sense relació amb l’activitat principal, inspeccions reforçades i fins i tot una “dessaturació” d’algunes zones. En resum, es planteja la supressió pura i simple dels punts de venda més turístics.

La supervivència del barceloní

Darrere d’aquesta sacsejada valorada en 12 milions d’euros està en joc la salvaguarda d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, en un context urbanístic i social on els turistes són cada cop menys benvinguts.

També s’hi llegeix una batalla generacional, ja que les poques famílies de comerciants històrics que encara hi són parlen de tancament imminent davant la negativa dels fills a continuar el negoci. Altres, ja reconvertits en venedors de snacks tropicals, veuen la seva supervivència amenaçada per aquesta reestructuració. L’equació és fràgil i el seu desenllaç, previst per al 2027, incert: caldrà satisfer els veïns sense renunciar als beneficis del turisme.

Quan cau la nit, en ple estiu, Barcelona no s’adorm mai del tot. Entre la calor intensa, el pas dels camions d’escombraries, la invasió d’insectes i el soroll dels carrers, la ciutat endimoniada converteix els somnis en malsons.

Dormir amb la finestra oberta és la gran temptació dels barcelonins aquest estiu, fins i tot des del principi d’aquesta estació. Per exemple al mes de juny, va ser marcat per la temperatura mitjana més alta mai registrada, amb un pic de 37,9 °C. Per a les llars o els pisos compartits sense aire condicionat, obrir les finestres vol dir exposar-se als sorolls de l’exterior.

Primer enemic del son: la recollida d’escombraries

La recollida general diària dels contenidors comença a partir de les 22 h. Però cal afegir-hi les rutes específiques per retirar trastos un cop per setmana. Per què a la nit? Per no dificultar una circulació ja de per si saturada, respon l’Ajuntament. Però també per evitar les males olors. A Barcelona, contenidors i terrasses de bars o restaurants sovint comparteixen espai.

Tanmateix, l’Ajuntament, arran d’un reguitzell de queixes al Síndic de Greuges, va posar fi el 2023 a la recollida nocturna de les ampolles de vidre. Un turment acústic que podia arribar als 85 decibels, garantint un despertar sobtat, quan el llindar recomanat per al descans nocturn és de 35 dB. Conscients del problema, els serveis municipals han començat a implantar alternatives com aspiradors pneumàtics, però encara estan molt lluny de cobrir tot el servei.

Rondaires nocturns

Però hi ha un soroll encara més insuportable: el dels noctàmbuls, que poden convertir fàcilment l’estiu en una temporada de nits en blanc. L’Élodie*, una jove del nord de França instal·lada a Barcelona des de fa un any, ho ha patit recentment. «Sempre sento gent parlant, però m’hi havia acostumat i dormia bé. Així i tot, aquesta setmana, una noia cridava sota la meva finestra per parlar amb quatre amigues assegudes en un banc», explica encara indignada.

La jove viu amb la seva parella en una habitació d’un pis compartit al bell mig del barri Gòtic. «A les quatre del matí, em vesteixo i baixo per dir-li: o continues cridant, però canvies de carrer, o et quedes aquí i calles.» Finalment, la noia va marxar per continuar la nit en un altre racó de la ciutat. L’endemà, la parella va escriure a l’Ajuntament per demanar la retirada del banc, que segons ells atrau una fauna nocturna especialment sorollosa.

Vista des de l’habitació de l’Élodie

Nits amb paneroles

I si pensàvem que això era tot, ens equivocàvem. A la calor i al soroll s’hi afegeix un altre flagell: els insectes. A causa de la humitat mediterrània, els insectes —incloent-hi les paneroles i el temible mosquit tigre— proliferen des de la primavera. A banda de picar, el seu brunzit pot despertar qualsevol amb el son lleuger. Com si fos una nova plaga bíblica, Barcelona sembla assotada pels insectes.

«Quan vivia al primer pis d’un edifici de l’Eixample, just a sobre d’un restaurant, no podia desfer-me’n [de les paneroles] durant l’estiu. Em vaig tornar paranoica, en veia pertot arreu», explica l’Alice, que ara viu en un àtic al vuitè pis. «Les paneroles necessiten dues coses per viure bé: calor i aigua. Per tant, el clima de Barcelona afavoreix la seva proliferació tot l’any, però especialment d’abril a octubre», explica un expert de l’empresa Nocucas, especialitzada en el control de plagues. «La presència de molts bars i restaurants, que generen calor, menjar i deixalles, també n’afavoreix la presència.» Amb gairebé 10.000 establiments a la ciutat, les paneroles tenen un hàbitat ideal.

L’hora dels mosquits

A cada carreró humit de Barcelona hi zumzegen els mosquits. El mosquit tigre, endèmic a la costa des de fa anys, prolifera encara més aquest any a causa d’un hivern suau, una primavera plujosa i un estiu que ha començat amb força: el còctel perfecte per multiplicar-se ràpidament.

I per acabar de destorbar el descans, les papallones nocturnes envaeixen finestres i habitacions. Amb una envergadura de 4 a 5 cm, procedents del nord d’Àfrica, sovint semblen petits ocells. Un fenomen degut també a una meteorologia excepcional: pluges primaverals intenses, calor sobtada, absència de depredadors —sobretot ocells— i vegetació exuberant que afavoreix la seva reproducció.

Agents municipals duen a terme proves sobre la presència de mosquits

Dormir a l’estiu a Barcelona, una odissea

Intentar dormir a l’estiu a Barcelona pot esdevenir tot un repte, amb conseqüències directes sobre la salut. La Societat Espanyola del Son recorda que diversos estudis han demostrat que, a mitjà i llarg termini, els problemes de descans nocturn estan relacionats amb un augment important del risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, metabòliques, hormonals, neurodegeneratives i mentals.

*Nom fictici

No és cap sorpresa: fa calor, i tothom busca la solució perfecta per combatre els graus. I aquest any, no és l’aire condicionat, el ventall ni el ventilador de peu el que causa furor, sinó el ventilador de sostre. Econòmic, ecològic i ja no tan antiquat, sedueix cada vegada més.

Foto de portada: Clémentine Laurent

Només han calgut uns dies per sobre dels 30 °C per convertir-lo en l’estrella de l’estiu. Durant molt de temps relegat a les segones residències de la costa, el ventilador de sostre s’imposa ara als pisos de tot Barcelona. Un auge espectacular a les seccions de bricolatge —un 50% més de vendes en els darrers tres anys als centres Leroy Merlin d’Espanya— que reflecteix una realitat: davant les onades de calor, els barcelonins busquen una alternativa als aires condicionats, que són cars d’instal·lar i de mantenir.

L’èxit del ventilador es deu en part al preu. Es pot comprar per entre 35 i 200 euros, segons el model, molt més assequible que un sistema de climatització, la instal·lació del qual pot superar fàcilment els 1.000 euros. En una ciutat on el lloguer ja representa la meitat del sou, és un argument de pes. A més, els models més nous són silenciosos, amb dissenys cuidats, pales retràctils o llums LED integrats, i poden substituir una làmpada sense trencar l’estètica de l’habitatge.

Aquest retorn en força també expressa una preocupació econòmica. Un ventilador consumeix entre 25 i 40 vegades menys electricitat que un aire condicionat, per un resultat similar si s’acompanya d’altres mesures: abaixar persianes i limitar fonts de calor.

Una opció econòmica, doncs, però també ecològica, en un moment en què l’estiu s’allarga ja gairebé sis mesos. Els barcelonins busquen solucions duradores, o com a mínim més sostenibles, per mantenir-se frescos sense caure en la dependència energètica.

Tot i això, alguns inconvenients

En Karim, de 23 anys, que viu al barri de Gràcia, té un ventilador de sostre a l’habitació. A contracorrent de l’entusiasme general, ell no n’està convençut: «Tot i que és més ecològic i econòmic, encendre’l cada nit no canvia res amb aquesta calor. Si fa calor dins el pis, no el refreda. L’aire que et tira el ventilador continua sent calent, així que no és cap solució.» I afegeix: «No hi ha gens d’aire quan vius entre dos edificis», i aquest és realment el problema. De fet, el ventilador de sostre només funciona si hi ha aire per moure… i això ja depèn de l’urbanisme.

Perquè la millor resposta a la calor no és un aparell elèctric: es troba a la mateixa estructura dels edificis. L’orientació, el gruix de les parets, l’ombra natural… Són solucions passives que ajuden a limitar els pics de temperatura sense sobreconsum. Però aquestes opcions arquitectòniques només afecten els edificis nous o renovats: la majoria d’habitatges barcelonins queden fora d’aquestes millores.

Festiu a França com a Espanya, el 15 d’agost se celebra l’Assumpció, però a Barcelona és també el tret de sortida de la Festa Major de Gràcia, una de les festes de barri més famoses de la ciutat, que atrau cada any centenars de milers de persones… mentre impedeix dormir a milers d’habitants.

Aquest esdeveniment s’emporta, sens dubte, la palma d’or de la cacofonia urbana amb 6 dies seguits de festa en carrers metamorfosats en boscos encantats, naus espacials o jungles de paper maixé. Però la competència és ferotge. De maig a setembre, Barcelona es transforma en un immens terreny de joc urbà on cada barri sembla competir pel títol de la festa més sorollosa del món. De fet, tan bon punt aquesta s’acaba, comença la festa de Sants i els seus concerts XXL. Cada barri té la seva setmana de bogeria, amb les seves xarangues, els castellers i els petards.

Fugir de Barcelona per instal·lar-se al camp

Ja us veiem somiant amb una retirada plàcida lluny dels decibels. Excepte que a Catalunya, fins i tot el llogaret més recòndit té la seva festa major, el seu correfoc i els seus grups de grallers disposats a despertar-vos a les 8 del matí. Tots els allotjaments costen un ull de la cara, i quan finalment marxeu, coixí en mà, cap a una vila de la costa, els crits de bandes d’adolescents decidits a enfrontar-se amb la Night Life de Lloret de Mar acaben amb la vostra salut mental.

Consell: Adopteu la zen-attitude i feu-vos d’un nou mantra: «El soroll no existeix, el soroll només existeix dins meu.»

Invertir en taps per a les orelles

Pensàveu sincerament que uns taps us salvarien les nits? No han estat dissenyats per resistir un set de DJ sota les vostres finestres ni els assajos d’una batucada (si no sabeu què és, el vostre agost serà molt, molt llarg). L’única solució realment eficaç seria enganxar-vos un matalàs al voltant del cap. Però és poc pràctic per anar a comprar el pa.

Consell: Empreneu una missió comando i robeu el minijack de la sonorització. Però compte: si fracasseu, us enfrontareu a l’oprobi popular… per sempre més.

Deixar-vos endur pel joc i fer la migdiada a la feina

La natura és sàvia: Espanya ofereix un art de viure que els països del nord no tenen, la migdiada clandestina. Un banc a l’ombra al pati de la feina, una taula de coworking estratègicament triada o fins i tot una pausa de «reflexió intensa» amb el cap entre els braços: tot serveix per arrabassar 10 minuts de descans.

Consell: Infiltreu les sales de reunions buides per instal·lar-hi discretament el vostre campament.

Winter is coming

Compteu els dies que falten per a l’hivern somiant amb silenci? No us alegreu massa aviat, dissortats! Els correfocs de la Mercè arriben al setembre, amb les seves desfilades de diables escopint guspires que faran que les vostres nits en vetlla semblin un simple escalfament. D’octubre a desembre encara resten sis festes abans d’una breu treva, just abans d’encadenar amb el Cap d’Any. I al gener, la Cavalcada de Reis us oferirà la dolça experiència d’observar centenars de nens en plena pujada de sucre barallant-se per caramels catapultats des de carrosses multicolors.

Consell: Repetiu-vos que, en el fons, si estimeu Barcelona, també és per això: perquè l’espai públic pertany als veïns, als nens, als grups de rock de barri i a les tradicions que es neguen a morir. I que té un encant únic veure el vostre barri convertir-se, uns dies l’any, en un parc d’atraccions efímer.

Barcelona, com altres grans ciutats costaneres, és víctima de la contaminació per plàstic. Tot i que el problema és greu i sembla irresoluble, algunes associacions intenten frenar-lo, o si més no alentir-lo.

Foto: Surfrider Barcelona

Avui dia, es calcula que hi ha 150 milions de tones de plàstic als oceans. A Barcelona, segons un estudi universitari recent, es reben cada any 40 mil milions de partícules de plàstic al litoral, l’equivalent a unes 7 tones. Això la converteix en un dels punts neuràlgics de la contaminació per plàstic al món. Algunes platges arriben a concentrar fins a 44 fragments per metre quadrat, xifres comparables a les de les grans illes de deixalles plàstiques als oceans, i les mostres preses pels investigadors mostren una alta concentració de microplàstics flotants a les zones de bany.

La major part dels residus provenen del riu Llobregat, que arrossega unes 4,4 tones anuals. El segueixen el Besòs (1,7 tones) i els abocaments combinats d’aigües residuals i pluvials (1,2 tones). Els rius estàn especialment afectats pel fenomen dels microplàstics i aboquen tots els residus al mar. Aquests provenen del consum humà, tal com explicava a l’abril Lorenzo Proia, coordinador de la unitat de recerca en ecologia de la Universitat de Vic: «Els microplàstics estan formats per les nostres deixalles urbanes, és clar, però també per les fibres de la nostra roba.»

Recollir per netejar

A l’arrel del problema hi ha l’ésser humà. I, lògicament, l’ésser humà n’hauria de ser també la solució. Així ho creuen totes les associacions de protecció dels oceans, com Surfrider, una de les més actives a la capital catalana. Fundada a França, aquesta ONG és present en una dotzena de països europeus i compta amb una cinquantena de delegacions locals, inclosa la de Barcelona. L’Adrien és un francès que viu a la ciutat comtal des de fa tres anys. Preocupat des de fa temps per les qüestions ecològiques, també va voler ajudar Surfrider i va participar en una de les seves accions el passat mes de març. La idea era reunir-se a la platja de la Barceloneta i recollir els residus trobats.

Per ell, que ja estava ben informat sobre l’estat del mar i la seva contaminació, l’acció no és especialment impactant, però sí simbòlica i preventiva: «T’adones de la repetició dels objectes que reculls de terra. No vaig recollir ni una sola burilla, però sí un munt de tampons i tiretes. Entens millor quin tipus de plàstic es llença. Pràcticament, et dona idees per canviar la teva manera de consumir. Fer 45 minuts de recollida i adonar-te que només has netejat 2 metres quadrats d’una platja de 10 hectàrees et fa entendre la magnitud de la tasca. T’adones que això no s’acaba mai. No és això el que canviarà les coses, però és una bona eina de sensibilització.»

 

Voir cette publication sur Instagram

 

Une publication partagée par Innoceana España (@innoceanaespana)

Arreu, els voluntaris de la Fundació Surfrider treballen per netejar les platges, recollir dades i sensibilitzar sobre la contaminació marina. Mitjançant les seves iniciatives, tothom pot organitzar o unir-se a una operació de recollida, en solitari o en grup, com va fer l’Adrien. Paral·lelament, es poden dur a terme missions de voluntariat tècnic per posar les pròpies competències professionals al servei de la protecció del litoral.

A Barcelona també hi ha altres associacions, com NoMasColillas, que lluita contra la dispersió de burilles, o WWWFBarcelone, més centrada en la protecció animal. Totes aquestes entitats busquen voluntaris: salvar el planeta comença ara.

Espanya viu una de les pitjors crisis d’habitatge de la seva història: el lloguer mitjà ha pujat gairebé un 80% en deu anys. Organitzacions i experts s’han posat a treballar per intentar proposar solucions per frenar aquesta escalada amb greus conseqüències socials. Aquí en teniu un recull.

Cinc mesos. Això és el que va trigar en Pol, de 27 anys, a trobar pis a Barcelona. «Va ser molt llarg! Sempre hi havia molta gent per un sol habitatge, és una mica una guerra.» I no n’hi ha per menys: no només ha caigut el nombre d’ofertes de lloguer, sinó que més d’un terç d’aquestes són contractes de menys d’un any destinats a no residents. «Hauria pogut acceptar aquest tipus de contracte, però no tinc ganes de tornar a buscar pis d’aquí a sis mesos.» En Pol, però, té sort: el seu sou i el de la seva parella els permeten pagar un lloguer que molts ja no poden assumir.

Com s’ha arribat a aquesta situació? Per a molts experts immobiliaris, el mercat reacciona a unes lleis restrictives que han espantat els propietaris. «La nova llei d’habitatge de 2023, que regula els lloguers, beneficia els inquilins que ja viuen al pis limitant les pujades anuals, però ha penalitzat els nous candidats a llogar un habitatge», explica Maria Matos, portaveu del portal immobiliari Fotocasa. Segons ella, la intervenció pública ha provocat la retirada de més del 30% de l’oferta de pisos. «L’accés al lloguer és encara més difícil que abans de la llei: el text ha tingut com a efecte indirecte una competència més gran entre llogaters i ha desincentivat els propietaris a renovar o fins i tot mantenir el pis en lloguer, per una rendibilitat i seguretat jurídica menors», afegeix l’experta.

Una visió compartida per l’economista barceloní Gonzalo Bernardos, que alerta dels «efectes contraproduents de les mesures coercitives», que generen una «pànic immobiliari». Molts propietaris han decidit deixar de llogar, mantenint l’habitatge buit o llogant-lo només a coneguts, segons una experta immobiliària francesa: «Són habitatges que queden fora del radar i als quals no pots accedir si no ets d’aquí.»

Segons el Baròmetre del lloguer 2024 de la fundació Alquiler Seguro, les noves lleis han fet caure l’oferta disponible en 37.000 habitatges en pocs mesos. El resultat: la província de Barcelona registra ara la pressió més grossa de lloguer d’Espanya, amb una mitjana de 421 candidats per cada habitatge disponible, tres vegades més que fa un any. Per a Bernardos, la urgència és «restablir la confiança dels propietaris», amb un marc legislatiu estable i menys restrictiu.

Manca de protecció per als llogaters

Però si la crisi de l’habitatge colpeja durament els espanyols, especialment els més vulnerables, revela en realitat una tendència de fons: la manca de protecció dels llogaters. Les ajudes al lloguer pràcticament no existeixen, ni tan sols per als més joves i els més modestos. «Les subvencions públiques ben dirigides poden alleujar el mercat de lloguer, sempre que no siguin massa generals», afegeix l’economista, «les ajudes han d’evitar estimular la demanda de manera indiscriminada, tot donant suport als qui més ho necessiten.»

Sobretot, perquè l’Estat tampoc no proporciona solucions a preus assequibles. Espanya va a la cua d’Europa en habitatge social: representa menys del 2% del parc immobiliari, mentre que la mitjana europea és del 9%. «Cal multiplicar per cinc la inversió pública en habitatge i mobilitzar el sòl públic disponible mitjançant col·laboracions publicoprivades. No hi ha política d’habitatge sense inversió», insisteix Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors Espanyols, en un informe recent. Fa una crida a posar el sòl públic a disposició dels promotors per construir massivament habitatge assequible o social.

Però totes aquestes mesures requereixen anys per fer-se realitat, encara que els responsables polítics es posessin a treballar-hi de seguida. I, de moment, la seva aplicació no sembla ser una prioritat.

Comença la temporada d’estiu i, com cada any, els veïns de Barcelona estan al límit amb l’arribada massiva de turistes. Les associacions de defensa veïnal demanen a l’Ajuntament que apliqui 13 mesures contra el turisme invasiu per poder conviure millor a la capital catalana.

El turisme, per als barcelonins, no és només carrers plens o soroll de festes. És també una transformació radical del mercat de lloguer. A Barcelona, el lloguer mitjà ja supera el salari mínim i trobar un habitatge s’ha convertit en una cursa d’obstacles. L’oferta per a residents s’ha reduït dràsticament en benefici dels allotjaments turístics o temporals de menys d’un any. Els veïns lamenten la transformació dels seus barris: abaixen les persianes dels comerços de proximitat mentre obren locals de brunchs o cafès per emportar al pur estil novaiorquès.

El que més preocupa és la desproporció en el nombre de visitants. Barcelona té 1,6 milions d’habitants i rep 26 milions de turistes a l’any. L’associació ABDT (Assemblea de Barris per la Decreixença Turística) acaba de publicar un manifest que ha estat lliurat a l’Ajuntament amb 13 mesures d’emergència contra el turisme. Equinox reprodueix aquí el manifest complet amb l’anàlisi de la redacció sobre les propostes.

Reducció de l’activitat i les infraestructures aeroportuàries

Retirada incondicional de tots els projectes d’ampliació de l’activitat i les infraestructures aeroportuàries. Definició immediata de plans per reduir els vols interiors i internacionals, així com els jets privats.

L’associació no és escoltada per cap institució. La setmana passada, el govern espanyol, l’executiu català i l’Ajuntament de Barcelona van anunciar conjuntament l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una mesura reclamada pels sectors econòmics per la saturació actual. L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va registrar un rècord mensual de passatgers el maig passat: 5.176.437 usuaris, un 3,7% més que el mateix mes del 2024. Després de l’ampliació, la capacitat de trànsit de passatgers passaria de 55 a 70 milions anuals.

Tancament dels terminals de creuers

Reducció del nombre de terminals de creuers al Port de Barcelona, començant per l’anul·lació anticipada (abans del 2027) de les concessions dels terminals A, B i C. Creació d’un comitè ciutadà amb institucions socials i ambientals per planificar el final de la resta de concessions.

El 2023, el port va registrar unes 800 escales de creuers, amb més de 3 milions de passatgers. Aquesta xifra s’aproxima als nivells previs a la pandèmia. El 2025, amb l’ampliació de l’aeroport i la reorganització portuària (trasllat dels terminals al Moll Adossat), les escales podrien mantenir-se o créixer lleugerament, tot i que no hi ha dades confirmades.

Cap més habitatge turístic a la ciutat

Prohibició de noves llicències per a allotjaments turístics a tota la ciutat, incloent-hi hotels, residències d’estudiants i espais de co-living. Elaboració d’un pla metropolità restrictiu d’allotjaments turístics.

Tot i que l’Ajuntament ha anunciat la prohibició dels pisos turístics, la mesura té un valor simbòlic. El nombre d’habitatges turístics continua augmentant, i el nou alcalde socialista ha aixecat la prohibició d’obrir nous hotels imposats per Ada Colau.

Eliminació del lloguer turístic de curta durada i regulació del lloguer temporal i de les col·locacions

Recuperació immediata dels habitatges desviats al mercat turístic per reintegrar-los al mercat de lloguer residencial a llarg termini, amb la revocació de totes les llicències de lloguer turístic de curta durada. Regulació dels contractes temporals i del lloguer d’habitacions, pel que fa a la LAU (durada mínima i preus regulats).

El govern català ha respost que no es preveu derogar la llei que permet contractes temporals d’11 mesos.

Erradicació del lloguer turístic il·legal de curta durada

Reforç dels equips d’inspecció i de les sancions per perseguir i clausurar els lloguers il·legals. Aplicació d’un protocol d’actuació més eficaç per compensar l’actual falta d’eficiència.

Límit als esdeveniments de gran format

Introducció de dues condicions per organitzar esdeveniments de gran format: informes d’impacte social (ocupació, habitatge, salut pública, mobilitat…) i ambiental. Consulta pública vinculant.

L’Ajuntament, però, aposta pel contrari. Des del Palau de Congressos es feliciten per l’arribada de grans esdeveniments com el Sónar o el Mobile World Congress, i animen els promotors a escollir Barcelona per les seves trobades.

Fi dels privilegis del sector turístic en la gestió de l’aigua

Equiparació de la indústria turística, inclosa tota mena de lloguer de curta durada, amb altres sectors industrials, perquè se sotmeti a les mateixes restriccions en cas de sequera. Control i auditoria del consum d’aigua al sector turístic i imposició de límits si cal. Tractar el turisme com una activitat econòmica no essencial en la planificació hídrica.

Des que es va aixecar l’estat d’excepcionalitat per sequera a la primavera, els hotels ja no tenen restriccions.

Descomercialització de l’espai públic

Aturar i revertir el procés de museïtzació i comercialització dels espais públics, com Montjuïc, les Bateries antiaèries o la Ciutadella. Per al Park Güell, com a mesura urgent, reducció del 50% de les entrades a la venda fins que baixi la pressió turística.

L’Ajuntament ja ha reservat una franja de visita exclusiva per a residents cada matí al Park Güell.

Condicions laborals dignes al sector terciari turístic

Augment salarial i marc normatiu mínim per als convenis col·lectius de l’hoteleria, la restauració i el comerç. Prohibició de subcontractació i externalització. Pla especial d’inspecció de treball per detectar irregularitats. Formació per professionalitzar el sector. Prohibició d’obrir diumenges i festius.

L’Ajuntament aposta per una liberalització dels horaris comercials, en sentit contrari a aquestes demandes.

Retorn del comerç als veïns

Protecció del comerç de proximitat amb activitats útils per als residents i regulació dels lloguers comercials. Regulació o prohibició, segons el cas, de llicències per establiments turístics i terrasses de bars. Prohibició de parades de degustació als mercats municipals.

En aquest punt, l’Ajuntament sembla més receptiu: es vol limitar la mida de les terrasses i regular l’obertura de botigues turístiques per protegir el petit comerç.

Abandonament de la promoció pública del turisme

Fi dels finançaments públics per a la promoció turística, així com de les subvencions i beneficis fiscals al sector. Desmantellament del consorci Barcelona Turisme i transformació en una agència pública dedicada a la reducció del turisme, la promoció d’alternatives econòmiques i la reinserció dels treballadors del sector.

Fer pagar al sector turístic les despeses públiques que genera

Estudi detallat dels serveis públics fortament utilitzats pel turisme per poder imputar les despeses corresponents en transports, neteja, manteniment, seguretat, gestió de residus, sanitat, etc.

Desenvolupament de polítiques públiques per una ciutat habitable

Transformació del model turístic mitjançant polítiques que responguin a les necessitats de lleure i benestar de la població local, amb equitat territorial i enfocament ecofeminista i d’economia social i solidària.

Mentre les associacions reclamen mesures, més de 25,6 milions de visitants estrangers han trepitjat territori espanyol entre gener i abril de 2025. Una xifra mai vista.

L’estiu no és només sinònim de tranquil·litat, o si més no, no ho és a Barcelona. Entre robatoris i ocupacions il·legals, molts catalans s’equipen i s’organitzen per protegir casa seva durant la seva absència.

Quan Elegance cantava «Vacances, j’oublie tout» («Vacances, ho oblido tot») el 1992, una cosa era segura: el grup no vivia a Barcelona. Perquè, si marxar de casa, deixar les rutines i el confort de la llar pot provocar estrès a qualsevol, en el cas dels barcelonins la sensació es converteix en una autèntica angoixa. Les xifres parlen per si soles: segons un estudi publicat per la marca Ring, filial d’Amazon, el 79% dels catalans enquestats tenen dificultats per relaxar-se quan se’n van de vacances.

És el cas de la Clara (nom fictici), de 30 anys, secretària, que viu amb la seva parella al barri del Fort Pienc. Cada estiu, la seva sortida de vacances es prepara com una operació logística a gran escala. «El que més por ens fa no és tant que ens robin sinó trobar-nos el pis ocupat, amb totes les nostres coses a dins», confessa.

Com molts altres, aquesta catalana s’adapta. Prestar el pis a amics de vacances, oferir l’habitatge a algú conegut que treballa a la ciutat… Enguany, és una amiga qui hi viu durant la seva absència. «Ella viu fora de la ciutat, però treballa a Gràcia. Per tant, per a ella és més pràctic, i per a nosaltres és tranquil·litzador.»

A més, la parella ha instal·lat una càmera de vigilància connectada, que activen a distància des del mòbil. «No costa gaire, i quan ningú pot venir, almenys podem comprovar que tot està bé.» Formen part del 36% de catalans que utilitzen dispositius intel·ligents per vigilar casa seva, una xifra en augment, alimentada per la por creixent a les intrusions. El 72% de les persones enquestades citen la seguretat com la seva principal preocupació durant les vacances.

El problema de l’ocupació il·legal d’habitatges que esgarrifa a la Clara, és especialment sensible a Catalunya. El 2024, Espanya ha registrat més de 16.400 casos, el 42,6% dels quals a Catalunya, fet que la converteix en la regió més afectada del país per aquest tipus d’infraccions.

«Ja no sortim a la terrassa»

Més enllà de la ciutat, no són els ocupes el problema, sinó els lladres. A Nou Barris, al barri de Virrei Amat, l’Alex-Dídac, de 43 anys, administrador de sistemes, viu amb la seva dona en un àtic. Un habitatge a l’última planta, amb una terrassa compartida. L’estiu passat, un episodi va canviar el seu dia a dia. «Estàvem a punt de sortir quan algú va trucar. No vam obrir, no esperàvem ningú. Deu minuts després, veiem dos homes entrant a la nostra terrassa des del terrat. Els vam sentir dir: “Hi ha gent, marxem!” Un d’ells va passar pel nostre pis destrossant-ho tot.»

Des de llavors, la por s’ha instal·lat, fins i tot sense anar-se’n de vacances. Els és impossible gaudir de la terrassa. «A les 5 del matí, només que se senti un soroll, ens despertem. Fins i tot els coloms ens posen en alerta.» Malgrat les demandes repetides per assegurar l’accés comú, l’administrador de la finca es nega a canviar res, afirmant que «és el que passa quan vius en un àtic».

La parella ha invertit, doncs, en seguretat: una càmera exterior a la terrassa, una altra a l’interior i una tercera, més discreta, a l’espiell de la porta. «Fa una foto tan bon punt una persona s’hi queda més de tres segons i envia una alerta si algú intenta obrir. Fins i tot podem parlar-hi a distància.» Cost de l’aparell: entre 90 i 100 euros. El seu model envia les imatges directament al núvol, sense targeta de memòria, i en cas d’intrusió podran transmetre-les a la policia. Tot aquest dispositiu els permet anar-se’n de vacances més o menys tranquils.

Un problema generalitzat

Però el clima de por va més enllà de les parets de casa seva. L’Alex-Dídac ja ha presenciat un intent de robatori al seu carrer. «Vaig voler intervenir, però el paio em va colpejar.» Segons les dades oficials, Barcelona ha registrat el 2024 prop de 155.682 infraccions contra el patrimoni, més de la meitat de les quals són furts. Únic punt positiu: per primera vegada en anys, els robatoris amb força es mantenien per sota de la barrera dels 100.000.

Per a l’Alex-Dídac, aquestes estadístiques no tranquil·litzen. La seva dona polonesa compara la situació amb la dels seus pares instal·lats a Noruega, on la inseguretat gairebé no existeix. Cansats, es plantegen marxar de Barcelona cap a Mataró o Manresa. «No volem anar-nos-en, jo vaig néixer aquí. Però no en podem més. És simplement de bojos, ser a casa teva i no sentir-te segur.»