Sequera als dos costats de la frontera. No hi ha aigua ni a Catalunya del sud, ni a Catalunya del nord, al departament de la ciutat de Perpinyà. No obstant, en el mateix context de crisi, els habitants de cada costat de la frontera no tenen les mateixes restriccions
Històricament, la Catalunya del sud i la Catalunya del nord, com els hi agrada dir als habitants dels Pirineus Orientals,comparteixen (quasi) tot. Lo bo i lo dolent. I sobre aquest darrer punt, tant un costat com l´altre de la frontera, estan al mateix vaixell. La sequera rosega la terra, l´aigua s´evapora, els plans d´alerta es renoven.
No obstant, existeix una diferència entre les dues regions en crisi. A Catalunya, el consum d´aigua per habitant està limitat a 180 litres per dia i per persona. Als Pirineus Orientals, la regió més afectada d´Occitània, no existeix aquesta limitació.
La pressió de l´aixeta reduïda a Catalunya, no a França
“L´únic que han deixat als particulars és el consum d´aigua potable per beure”, declara Nicolas Garcia, vicepresident del Consell Departamental encarregat de la gestió de l´aigua. Ja no es reguen els jardins ni la gespa, ni s´utilitza per netejar cotxes, humitejar els terrenys de futbol, rugby i golf, omplir piscines privades, ni per les dutxes a la sortida de la platja. S´ha portat a terme una baixada de la irrigació agrícola i una reducció del reg d´arbusts i vinyes.
Des de fa prop de dos anys, el departament francès fronterer amb Catalunya ha tancat amb clau el conjunt de recursos d’aigua, exceptuant el més popular: el de l´aixeta. Un luxe, quan a l´altre costat de la frontera, s´ha passat a un nivell superior al baròmetre de les restriccions.
A partir del 23 de novembre, la capital catalana i els seus 1´6 milions d´habitants han de viure amb un dèbit d´aigua reduït. Una de les darreres solucions trobades per l´Agència d´Aigues de Barcelona per poder estalviar. A més, estem a prop de que es demani als consumidors limitar el consum diari d´aigua per persona a 90 litres, en contrast amb els 173 que tenim a dia d´avui, avança la institució. Un extrem que, segons sembla, està lluny d´establir-se a les llars de la seva veïna francesa.
Aigua i terrenys esgotats als dos costats de la frontera
Tant a la Catalunya del Nord com a la del Sud, la situació és crítica. El 60% de les aigües subterrànies dels Pirineus Orientals es troben a nivells històricament baixos. “Aquest estiu hem arribat al 90%”, alerta el conseller departamental Nicolas Garcia.
A Catalunya, les reserves d´aigua de les conques del Ter i del Llobregat arriben amb prou feines al 19% i es creu que poden descendre al 16% aquest hivern. “Fa 36 mesos consecutius que no plou suficient. I no ha previsíó per abans de març de 2024”, subratlla la Montserrat Alomà, cap de premsa de l´Agència Catalana de l´Aigua. Aleshores, com explicar aquestes diferències de tractament i de restriccions?
Clima, xarxa d´aigües i població diferents
L´Occitània acull 5´8 milions de persones, Catalunya 7´5 milions, els Pirineus Orientals 480 000.
“La quantitat d´aigua consumida evidentment no és la mateixa”, senyala Xavier Bertrand-Sans, director general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, un projecte que agrupa l´Occitània, Catalunya i les Balears. A més, tenim la presència dels turistes, massiva en temporada alta al nord d´Espanya. A la capital catalana, per exemple, un turista allotjat a un hotel de quatre estrelles, consumeix tres cops més que un barcelonès i cinc vegades més a un hotel de luxe.
I després, sobretot, el subministrament està lluny de ser el mateix.Catalunya treu el 80% de les seves reserves d´aigua -en temps normal- dels aqüífers del Ter i del Llobregat. Actualment només pot aconseguir la meitat en aquests embassaments. La resta prové de l´aigua del mar dessalinitzada, de la reutilització de l´aigua de la pluja i de les aigües freàtiques. Només el 10% de l´aigua provinent dels sòls alimenta les aixetes catalanes, en contrast amb el 90% als Pirineus Orientals, estima el conseller departamental Nicolas Garcia. Els rius i rierols estan reservats a l´agricultura.
Tenim doncs molta feina per endavant, amb una Catalunya molt debilitada pel clima. “Al meu país la pluja no sap ploure…” ( Raimon, cantautor) “No hi ha un plogim que permeti fornir aigua a les terres. Quan plou, ho fa tan fort, que l´aigua va directament al mar,” afirma Xavier Bertrand-Sans, director general de l´Euroregió Pirineus Mediterrània.
Peró en aquest joc del gat i el ratolí, els catalans van, malgrat tot,un pas per davant. Tant en matèria de la durada de la crisi, com en matèria d´anticipació, d´alternatives i de resiliència.
Una qualitat també francesa, però més accentuada en els mediterranis espanyols. Aquests últims, a més, van llançar els primers plans d´alerta de sequera restrictius el 2021, des de que les reserves van caure sota el llindar del 60%.
Es podria dir que és una qüestió de cultura, diu el responsable de l´Euroregió, a cavall entre les dues Catalunyes. “Els catalans saben que és un bé escàs i proposen una gestió dirigida a l´estalvi.”
No podria ser simplement aquesta l´explicació?
