Si Barcelona és una ciutat internacional, les seves empreses també ho són. I treballar junts sense parlar la mateixa llengua o compartir la mateixa cultura, pot crear tant disfuncions com grans beneficis.

“No hi ha cursos de multiculturalitat”, riu l´Antoine, director d’operacions comercials a Computacenter Iberia, una empresa internacional de suport informàtic. I no obstant això, en els moderns locals del Poblenou d’aquesta branca ibèrica gestionada pel francès Christophe Charpentier, treballen més de 40 nacionalitats, i sobretot conviuen juntes.

Mentre passem una tercera part de la nostra vida a la feina, com podem construir una harmonia entre persones que no han nascut en el mateix continent, no parlen la mateixa llengua, ni practiquen la mateixa religió o dieta? «A partir de la curiositat, i sobretot evitant els judicis”, continua l´Antoine, originari de Lió i que ara viu a Sant Antoni.

No es recluta un alemany i un francès de la mateixa manera

A Barcelona, una de cada quatre persones és estrangera, i no és estrany que passin el vespre parlant una altra llengua diferent de la seva quan es passegen per la ciutat. A la feina és el mateix, però amb la diferència que, les relacions socials tenen un matís especial, ja que d’elles depenen el benestar general i les perspectives d’evolució o no dins de l’empresa. A vegades cal fer esforços, i el Simone, un italià de trenta anys, RH a Computacenter des de fa tres anys, ho sap bé.

El Simone parla diàriament amb persones de tot el món, i ha hagut d’adaptar-se, ja que no es recluta de la mateixa manera un francès, que més aviat buscarà «flexibilització, equilibri vida privada i vida professional» o un alemany «per a qui l’ambient d’oficina no té tanta importància, per exemple, perquè el que vol és un bon salari».

Utilitza cada dia les seves tres llengües (italià, espanyol, anglès) amb personalitats diverses i variades, i la traducció pot ser complicada, ens explica rient: «L’humor en un entorn internacional no sempre és fàcil. Hi ha expressions en italià que, traduïdes, no funcionen. De vegades, després has d’explicar la broma…»

Escoltar i deixar temps al temps

El que ajuda a sortir airós, en canvi, és l’escolta, el respecte mutu i sobretot el temps. Al llarg dels mesos d’integració a l’empresa, tots i totes acaben coincidint en un «punt de comprensió» explica l’Antoine, «de manera bastant natural». I aquest procés d’integració, tot i que de vegades sembrat d’obstacles i bromes arriscades, dona resultats beneficiosos. “A l’equip, els alemanys, de seguida, si no ho han entès, fan preguntes fins que ho han entès tot. I això és un avantatge perquè ens adonem del que vam comunicar malament en aquell moment», explica la Virginie, responsable d’operacions a Computacenter des de fa dotze anys.

La Virginie dirigeix un equip format per diverses nacionalitats i observa diferències en la cultura del treball. En general, un alemany estarà més estressat que un francès pel que fa a l’èxit dels seus objectius comercials, un espanyol tindrà una mica menys de rigor en els horaris, un rus gairebé sempre arribarà a remuntar les situacions amb els clients més complexos… Qualitats o defectes que, certament, formen part de la personalitat de cadascú i cadascuna, però que són també el resultat d’una educació. I junts enriqueixen la vida de l’empresa.

Com el seu cor no es decideix entre el castellà i el català, han escollit els dos. Francesos de Barcelona que han optat per aprendre la llengua regional a més de la nacional. Un repte amb els seus obstacles.

A penes desembarcat a Barcelona, l’expatriat té l’opció d’aprendre el castellà, el català o tots dos. Ràpidament, es veurà desaconsellat d’aprendre el català: «Centra’t en el castellà, és el més estès». De fet, el català és parlat per gairebé 10 milions de parlants contra els 600 milions d’hispanoparlants al món, Malgrat tot, és útil i sobretot apreciat dominar la llengua regional a Barcelona.

“Fer l’esforç de parlar català està molt ben vist”, diu el François-Miguel, periodista esportiu instal·lat a l’Hospitalet des de fa dos anys. “És una manera d’integrar-me”, continua el trentanyer, el que confirmen amb convenciment totes les persones entrevistades. Perquè a la piràmide de les necessitats del neobarcelonès, després de l’habitatge i el treball se situa la integració. I trobar el seu lloc en la societat no es fa sense assimilar els usos tradicionals, dels quals el català forma part.

Una qüestió de llengua, però sobretot de cultura

La Lyna, de 27 anys i expatriada des de fa prop d’un any, també ha triat aprendre la llengua de Gaudí, «per no passar més per una guiri», diu rient. A diferència del seu compatriota, que va aprendre de manera autodidacta a Duolingo, La Lyna va triar l’acompanyament d’un dels centres del CPNL.

Amb sis hores de curs a la setmana per la mòdica suma de 0 euros, és cert que l’opció CPNL és una benedicció, però la montpellerina d’origen, decidida a “traspassar la barrera de la llengua” no es conforma amb aquestes hores a classe. També se submergeix a la cultura catalana mirant sèries a la cadena de televisió 3Cat. El que fa també el Johann, expatriat des de fa vuit anys a Barcelona, que cita sèries en català com Crims, Merlí o Nit i Dia.

La catalanitat no és només una llengua, sinó també i sobretot un folklore i una identitat. Qualsevol que pensi quedar-se a llarg terme a la regió i vulgui integrar-se ho té clar: el català és una prioritat.

Aprendre castellà i català al mateix temps és possible

El Johann es veu vivint al seu barri del Poble-sec per molt de temps, i desitja poder «entendre i respondre» als seus fills que dominaran perfectament la llengua d’aquí a uns anys. Per aprendre, cal parlar, sí, però amb qui?, es pregunta el pare. Cap dels seus amics parla català, i en els comerços, un de cada dos, li respon en espanyol. Aquesta és la paradoxa de Barcelona. Una població entre dues llengües, rica en aquesta barreja, però que fa encara més difícil l’aprenentatge.

Trobar-se entre dues llengües és també un problema per l’Oriana, de trenta-set anys, però en sentit invers. Casada amb un català, la tolosana va aprendre primer la llengua regional abans que el castellà per poder conversar amb la seva família. Avui dia, el seu ús de l’espanyol és bastant limitat, i a les botigues i taxis, la mare de dos nens ja no sap quina llengua utilitzar. “Quan em trobo davant d’un sud-americà, em costa parlar amb ell”, explica. També creu que ha perdut el castellà aprenent el català.

Però aquesta situació no és una fatalitat, explica el professor Karim Joutet, que ens deia en un article recent que aprendre les dues llengües al mateix temps és del tot possible: «Quan s’aprenen dues llengües, és essencial utilitzar-les diàriament. I Catalunya és el lloc perfecte per submergir-se en totes dues alhora”, explicava el fundador d’Espagnol pas à pas. La clau, segons ell, és alternar les dues: «L’ideal és concentrar-se en una llengua cada dia. Dilluns, català. dimarts, espanyol. I així successivament”. A poc a poc.

Com cada any, Forbes publica el llistat de les 100 personalitats més riques a l’estat espanyol, que enguany inclou sorpreses catalanes.

Per David Lombrana / AMIC – Redacció

Qui és qui entre els multimilionaris més rics de Catalunya? Del propietari de Mango, Isak Andic, a noves sorpreses com el president del Grup Bon Preu, Joan Font, Forbes ha recollit les personalitats que acumulen més riquesa en un llistat que també destaquen multimilionaris espanyols: Los 100 españoles más ricos 2024. Es tracta d’una exhaustiva anàlisi que desglossa per famílies i comunitats autònomes, i que es publica cada any en el mes de novembre. L’edició d’enguany, irromp amb una dada més que noticiable: les 100 persones més riques d’Espanya han augmentat la seva riquesa, de mitjana, un 37% en comparació amb l’any passat.

Les 100 persones més riques d’Espanya han augmentat la seva riquesa, de mitjana, un 37% en comparació amb l’any passat

De l’estudi de Forbes es desprèn que Catalunya és el territori que més rics concentra -d’aquest top 100-, amb un total de 28; tres menys que Madrid, la comunitat autònoma que més n’acull. Així mateix, els catalans més rics concentren menys riquesa que els madrilenys més rics: 26.000 milions d’euros davant dels més de 38.000 milions de la comunitat madrilenya.

Andic i Daurella, els únics catalans en el top 10

Entre les 10 persones més riques a Espanya, només n’hi ha dues de catalanes: d’una banda, es troba Isak Andic, el propietari de Mango. És un destacat empresari del món de la moda, en representar la segona companyia tèxtil més destacada d’Espanya, per darrere d’Inditex. Nascut a Istanbul, Andic es va mudar a la capital catalana a l’edat de 14 anys per acabar fundant, l’any 1984, Mango, una companyia que en l’actualitat compta amb presència als cinc continents a través d’uns 2.800 punts de venda, a 120 països.

L’empresari d’origen turc és un habitual en aquest llistat, i ha avançat un nombre de posicions considerable respecte a l’edició del 2023; ha passat del desè al cinquè lloc incrementant la seva riquesa en 1.800 milions d’euros: dels 2.700 als 4.500 milions. Unes dades que es poden explicar després que Mango registrés els «millors resultats» de la seva història.

Andic ha incrementat la seva riquesa en 1.800 milions d’euros: dels 2.700 als 4.500 milions d’euros

D’altra banda, la presidenta de Coca-Cola Europacific Partners, Sol Daurella, és la segona persona catalana que més riquesa acumula. El president d’Intermèdia, Toni Rodríguez, la defineix com “una de les empresàries més productives i alhora menys coneguda del món empresarial català, espanyol, europeu i mundial”: Daurella es troba al capdavant d’una de les multinacionals més grans del grup Coca-Cola, que recentment ha donat a conèixer l’increment en el 10,2% dels ingressos fins al setembre.

En aquest llistat també ha escalat posicions respecte a l’edició de l’any anterior, passant de la 16a a la 10a posició. Però és que la seva riquesa ha crescut considerablement, amb un augment de 1.000 milions d’euros, fins als 3.000 milions.

Més catalans entre les famílies Roig i Puig

Just per davant de Fernando Roig (en 20a posició), el germà del president de Mercadona -que, per descomptat, també consta al llistat, en quarta posició-, es troba José María Serra Farré, el tercer català més ric, que Forbes ha situat en 19a posició a l’estat espanyol. Serra és l’accionista majoritari de CatalanaOccident: controla, juntament amb la seva família, més del 60% del grup, dirigit actualment pel seu fill Hugo. Catalana Occident ha fet conèixer darrerament els resultats obtinguts fins al setembre, període en què ha guanyat un total de 574,5 milions d’euros. Amb el recent anunci de la jubilació de Joan Closa, director general de la companyia, s’ha donat a conèixer que, precisament, Hugo Serra compaginarà la seva funció de conseller delegat amb la de primer executiu del grup.

Com a curiositat, el germà de José María Serra, Jesús Serra, controla el capital de l’estació d’esquí Baqueira Beret i els seus hotels; però no treu el cap en el llistat de Forbes.

José María Serra Farré és el tercer català més ric

Simón Pedro Barceló Vadell (amb 1.600 milions d’euros), Manuel Lao (1.500 milions) i Jesús Núñez Vázquez (1.490 milions) ocupen les posicions número 21, 22 i 23. Barceló és propietari del hòlding al qual dona nom, Barceló Corporació Empresarial, que compta amb més de 280 hotels a més de 25 països. D’altra banda, Lao, el cinquè català més ric, és el fundador i expropietari de la multinacional dedicada al joc, Cirsa, que podria ser la pròxima sortida catalana a borsa. Actualment, Lao presideix Nortia Capital Investment Holding, el hòlding a través del qual té participacions en altres companyies com Sacyr o Merlin Properties.

Finalment, Jesús Núñez Velázquez i la seva família són els propietaris de GesbolsaInversiones, i disposa d’un patrimoni de 1.490 milions d’euros. Forbes assegura que gran part d’aquesta riquesa prové de la venda de la Universidad Alfonso X El Sabio l’any 2019, tot just abans de l’esclat de la covid-19. Malgrat aquesta operació, Núñez continua molt vinculat a l’àmbit educatiu, on ha estat en múltiples ocasions guardonat.

De la Carmen Daurella a la Carmen Thyssen: les dones reivindiquen la seva presència

La cosina de Sol Daurella, Carmen Daurella, ocupa la 25a posició en el llistat de Forbes amb una riquesa de 1.400 milions d’euros, 400 milions més que el 2023. És la segona accionista de Coca-Cola Europacific Partners i comparteix amb la seva família el holding Cobega, del qual atresora la participació de l’empresa Haberes y Servicios, on figura com a administradora única.

Dues posicions després, i amb pràcticament la mateixa fortuna, Carmen Thyssen torna a aparèixer en el llistat de Forbes, això sí, tres posicions per sota respecte al mateix informe de l’any passat. Thyssen és una destacada col·leccionista d’art, propietària de la col·lecció de pintura exposada en el Museo Thyssen de Madrid, malgrat que també es deixa veure en el món dels negocis.

El propietari de la corporació Puig, Manuel Puig Rocha, és el novè català més ric -el 31 a l’estat espanyol-. Puig va protagonitzar la sortida més gran de l’any a Europa durant la passada primavera, a un preu de 25,5 euros per acció, xifra que va implicar en el seu moment una capitalització borsària de 13.920 milions d’euros; des del juliol, la multinacional, que és propietària d’altres marques com Carolina Herrera, Paco Rabanne o Jean-Paul Gaultier, pertany a l’Ibex35. A més, Forbes destaca que Manuel Puig posseeix el 7% de Fluidra.

Puig va protagonitzar la sortida més gran de l’any a Europa durant la passada primavera

Finalment, no és fins a la 40a posició del llistat de Forbes on podem trobar desè català més ric: el lleidatà José Llorens Torrá. És el propietari de Llotor, un hòlding que agrupa més de 80 empreses. La seva fortuna ascendeix als 1.100 milions d’euros, 200 milions més que l’any passat.

Joan Font i Paloma García: Bon Preu i El Corte Inglés assalten el llistat de Forbes

La gran majoria de noms catalans són habituals en aquest tipus de llistat o, com a mínim, han tret el cap en alguna edició anterior. De fet, difícilment no semblen familiars els ja mencionats fins ara. Val a dir, però, que l’informe de Forbes del 2024 inclou dues grans novetats: d’una banda, Paloma García Peña, la quarta accionista més important d’El Corte Inglés, que, amb un 8% de la companyia, concentra una riquesa de 550 milions d’euros -xifra que la situa en la 75a posició de l’informe de Forbes-.

I, d’altra banda, hi trobem un empresari poc freqüent en aquesta mena d’anàlisis -en la 90a posició, per cert-, però més que conegut a VIA Empresa: Joan Font, el vetllador de la llengua catalana i de l’imperi Bon Preu. El fundador i president de Bon Preu va crear el primer supermercat a Manlleu el 1974 amb el seu germà Josep Font, i la resta és història: 2.259 milions de facturació el 2023, 136 supermercats Bonpreu, 57 supermercats Esclat, 14 mini mercats i més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya. Amb tot, Font atresora una fortuna de 400 milions d’euros.

Quant a la resta de rics i riques catalanes, Forbes ha inclòs en el seu llistat als accionistes dels laboratoris Almirall, Jorge i Antonio Gallardo (45a i 46a posició amb 1.000 milions d’euros), al mediàtic president d’Audax Renovables, Francisco José Elías (49a posició amb 950 milions), les accionistes de Catalana Occident, Josefa i Assumpta Serra (51a posició amb 900 milions), la família Esteve, com a propietària dels laboratoris Esteve (52a amb 860 milions), el conseller delegat de Proeduca Altus, Tomás Arrufat(57è amb 850 milions) i el propietari d’Anpora, Ricardo Portabella (61è amb 700 milions d’euros).

En les posicions finals, hi consten el propietari de Desigual, Thomas Andreas Meyer (64a posició amb 700 milions d’euros), l’accionista i conseller de Coca-Cola Europacific Partners, Alfonso Líbano (72è amb 600 milions), els germans i propietaris del Grup Peralada Javier, Isabel i Miguel Suqué (77è amb 550 milions), la germana de Carmen Daurella i cosina de Sol Daurella, MercedesDaurella, també accionista de Coca-Cola Europacific Partners (83a amb 450 milions d’euros), els germans Jorge, Marc, Xavier i JoséLuis Rubiralta, propietaris de Werfen life (88è amb 400 milions), els germans Marc, Antonio, Marian i Daniel Puig Guash, accionistes del Grup Puig (92è amb 400 milions), el fundador i president de Fluidra, Joan Planes (94è amb 375 milions), Josep Lluís, Montserrat i Aurelia Carulla, accionistes d’Agrolimen (95a posició amb 375 milions), i, finalment, Liliana Godia, propietària de BCN Godia que, amb una quantitat de 350 milions d’euros, se situa en la 98a posició del llistat de Forbes.

David Lombrana

Les fortes pluges torrencials provocades per la DANA que ha afectat la Comunitat Valenciana, Castella-La Mancha, una part d’Andalusia i, recentment, a Catalunya, ha provocat més de 200 morts, centenars de desapareguts i importants danys en edificis, automòbils i diverses infraestructures vitals per al dia a dia de la població.

Per Gemma Fontseca / AMIC – AMIC – Redacció

Ara bé, si es repeteixen circumstàncies meteorològiques similars durant els pròxims mesos, com ha d’actuar una empresa? Atenció: no es pot perdre de vista els avisos de l’Aemet i el Meteocat, cal agilitat i decisions ràpides amb els treballadors, recopilar proves i conèixer amb detall tot el que es té pactat amb l’asseguradora. I, si fa falta, sol·licitar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per causa de força major. Tots els detalls, a continuació.

1. Mesura prèvia: cal tenir el radar posat a l’Agència Estatal de Meteorologia

Plogui, nevi, hi hagi sequera, onades de calor o l’aparició d’una DANA, aquests successos estan contemplats com a fenòmens climàtics extrems. El govern espanyol ho va aplicar a l’anterior normativa de riscos laborals i actualment s’ha de tenir en compte per aplicar els protocols de protecció dels treballadors.

En aquests casos no s’ha de perdre de vista l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que sempre seran els encarregats d’establir el nivell d’alerta que obligarà les empreses a activar diferents protocols de seguretat contemplats als plans de prevenció de riscos. Només en situacions d’alerta de Nivell taronja o Nivell vermell de l’Aemet, les empreses estaran obligades a fomentar la flexibilitat horària, reduir la jornada laboral o interrompre la feina que es faci a l’aire lliure i pugui ser perillosa.

Tal com destaca el sindicat CCOO, cal prendre nota de l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, en què es menciona que el «contracte de treball es pot suspendre puntualment per causes greus i justificables com el risc extrem a la carretera». A més, segons diversos experts, si s’obliga els treballadors a assistir en condicions adverses a l’oficina, les multes poden anar dels 49.000 euros al milió d’euros.

2. Fomentar la comunicació directament (i evitar les fake news)

Pot semblar obvi aquest punt, però cal seguir els canals oficials de les entitats i vigilar amb elements no verificats, puix que és probable que comencin a sorgir informacions a través de missatges SMS, missatgeria instantània, xarxes socials, correus electrònics o trucades de telèfon que siguin la porta d’entrada a estafes o a l’apropiació de dades personals, bancàries i financeres que poden suposar encara més perjudici econòmic. Per aquest motiu es recomana donar instruccions clares als treballadors i tenir clares les seves necessitats, individuals i col·lectives.

3. Què succeeix si l’episodi climatològic es presenta quan ja són al centre de treball?

Si s’està a la feina i es presenta una situació de pluges torrencials, DANA, o un altre fenomen extrem, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que els empleats han d’aturar la seva activitat si la seva salut o vida es veuen amenaçades, encara que l’empresa no hagi emès una ordre directa. Això no necessàriament implica que hagin de tornar a casa, ja que alguna infraestructura es pot veure afectada. En algunes ocasions pot ser més segur romandre al lloc de treball que traslladar-se de tornada al domicili fins que la situació ofereixi les suficients condicions de seguretat per fer desplaçaments.

4. Conèixer tots els detalls i la cobertura de l’asseguradora contractada

En cas que l’empresa pugui patir desperfectes per la climatologia, és important que tot estigui ben cobert per l’asseguradora. Les compensacions i indemnitzacions poden venir per dues vies: les companyies asseguradores i el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS). Tot depèn de l’import i les condicions que hi hagin contractades, prèviament. De fet, recentment el govern espanyol ha anunciat que el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) es farà càrrec de les indemnitzacions per les destrosses provocades per la dana que afecta el País Valencià i Castella la Manxa.

Les compensacions i indemnitzacions poden venir per dues vies: les companyies asseguradores i el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS)

En una nota difosa pel Ministeri d’Economia s’indica que per tenir accés a les ajudes caldrà tenir una assegurança en vigor en el moment en què es va produir la inundació. El Consorci indemnitzarà tant els danys produïts a les persones i els béns assegurats, com ara habitatges, comunitats de propietaris, vehicles, locals, comerços, fàbriques i infraestructures tant públics com privats. Les sol·licituds d’indemnització les poden presentar directament el mateix assegurat afectat o, en la seva representació, l’asseguradora o el mediador (agent o corredor) d’assegurances. Per fer-se una idea, el volum de reclamacions en només quatre dies a la Comunitat Valenciana s’ha elevat a més de 35.800.

5. Més enllà de la DANA: fotografiar tots els danys

Tot i que la prioritat d’aquests dies consisteix a trobar tots aquells que encara estan desapareguts per la DANA, el responsable jurídic de la Unió de Consumidors a la Comunitat Valenciana, Francisco Rodríguez, ha explicat als mitjans de comunicació que el primer pas per a tots aquells que han perdut el seu negoci implica fer «fotografies abans de netejar, per saber en quina situació es troba tot», així com l’afecció que hi ha hagut, des del local als productes passant pel mobiliari o els electrodomèstics.

Rodríguez (Unió de Consumidors a la Comunitat Valenciana): «Cal fer fotografies abans de netejar, per saber en quina situació es troba tot»

Aquest és un punt fonamental a causa dels curts terminis que té la presentació de reclamacions, sovint de només set dies, encara que el més previsible és que «hi hagi més flexibilitat per la tragèdia». A més, Rodríguez demana trobar «la màxima documentació possible» que acrediti «la preexistència, que un bé sigui nostre». «Factures, tiquets, justificants de pagament… dels béns que haurien pogut resultar danyats i, especialment, fer una llista de danys i despeses».

6. L’endemà d’una catàstrofe: entre ERTO i la figura de l’autònom

Si malauradament l’impacte de la DANA o una circumstància meteorològica ha impactat en una empresa, hi ha dues opcions a tenir en compte: les empreses víctimes del temporal poden acollir-se a un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major i els autònoms poden sol·licitar la prestació per cessament d’activitat davant de la mútua sense tenir la necessitat de complir el període mínim de cotització habitual de 12 mesos, cosa que facilita l’accés a aquest ajut en situacions d’emergència, com es tracta de la situació especialment de les regions de València afectades.

Quant a la mesura d’ajuda sobre les empreses, el conegut com a ERTO significa que tenen un 100% d’exempció de les cotitzacions a la Seguretat Social, tant per part de la mateixa empresa com dels treballadors. Així mateix, els empleats estan completament protegits per desocupació, és a dir, no consumeixen el seu dret a atur, permetent que mantinguin les prestacions per a situacions futures.

Un ERTO per força major significa que a l’empresa tenen un 100% d’exempció de les cotitzacions a la Seguretat Social, tant per part de la mateixa empresa com dels treballadors

Aquesta classe d’ERTO autoritza les empreses a suspendre els contractes dels treballadors o reduir les seves jornades laborals. Dins d’aquesta modalitat, els empleats no han hagut de cotitzar prèviament i rebran l’ajut sense reduir-ne les prestacions futures. Les empreses també poden sol·licitar aquest ERTO de forma voluntària i obtenir fins al 90% en les cotitzacions a la Seguretat Social durant l’interval de temps que ocupi aquest procés. Per sol·licitar aquesta mesura de suport es pot trucar al 060, telèfon d’atenció telefònica de les oficines, o a la seu electrònica del SEPE indicant a Observacions que es tracta d’un ERTO per força major i també el nom de l’empresa.

D’altra banda, els autònoms poden sol·licitar el cessament d’activitat per força major, que pot ser temporal o definitiu. En el mode temporal, la prestació varia entre el 70 i el 50% de la base reguladora, depenent del tipus d’interrupció. En canvi, si és complet, el treballador no pot continuar la seva activitat, mentre que al cessament parcial sí, i aquest últim requerirà que hi hagi una declaració d’emergència de l’autoritat competent.

El 5 de novembre, Barcelona ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment més gran i influent del món sobre innovació urbana, l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) en el recinte firal de Gran Via.

Es tracta, sens dubte, d’un dels esdeveniments de l’any: en la seva edició més gran -irònicament, la número 13-, acull 1.100 expositors, 600 experts i fins a 850 representants de ciutats d’arreu del món. I és que avui mateix és un d’aquells dies en què les darreres tendències tecnològiques exhibeixen el seu potencial i permeten somniar amb un futur on les ciutats són intel·ligents, però, ara que ho penso, no sé ben bé de què serveix.

De què serveix parlar de robòtica, de l’Internet de les Coses i d’intel·ligència artificial si el mateix ChatGPT s’enduria les mans al cap només de veure la nefasta gestió de l’emergència -que molts titllen de criminal- a la ciutat de València? Que aquestes tecnologies ens poden ajudar a preveure i lluitar contra les devastadores conseqüències amb què la DANA ha castigat els carrers valencians, és evident; però com les aplicarem si els qui prenen les decisions són coneguts per la seva mala governança i corrupció? I encara més: com les crearem si, amb les seves estrictes regulacions, Europa corre el risc de quedar-se enrere?

«Cap acció no és una solució»

“El que vam veure la setmana passada a València és una clara senyal que cap acció no és una solució”, ha apuntat Maria Tsavachidis, CEO de l’EIT Urban Mobility en la conferència inaugural de l’Smart City Expo Live, Move & Build Better, que ha començat just després del minut de silenci que l’auditori principal ha guardat per les víctimes de la DANA. “Avui és més important que mai que ens unim com a comunitat per actuar”, ha afegit. Ara mateix, el millor exemple d’unió i comunitat segurament ho és tota la població que, literalment, ha baixat al fang a ajudar els veïns valencians i que s’organitzen amb iniciatives com voluntarisdana.cat.

Malgrat que l’acte d’inauguració de Smart City Expo previst a les 17 hores ha estat anul·lat, la fira ha transcorregut amb relativa normalitat, sense deixar de recordar la catàstrofe que ha provocat la DANA: “Malauradament, hem començat aquesta edició amb notícies tràgiques a València. I la intel·ligència d’una ciutat no es defineix per quanta tecnologia desplega, sinó pel coneixement que té per prevenir i gestionar esdeveniments climàtics extrems”, ha apuntat en el seu torn la primera tinent d’Alcaldia a Barcelona, Laia Bonet, qui ha destacat la necessitat de comptar amb “infraestructures i carrers preparats per a aquest futur incert”. Que el govern de torn ho estigui, s’entén que també és una necessitat.

Tsavachidis: “El que vam veure la setmana passada a València és una clara senyal que cap acció no és una solució”

I és que el criticat govern de Carlos Mazón segurament no estava preparat per gestionar un desastre com aquest: el president de la Generalitat Valenciana va acudir dues hores tard a la reunió d’emergència del dia de la tragèdia, convocada a les 17 hores de la tarda. S’hi va afegir gairebé a les 19 hores, i l’avís a la població, que de poc va servir, es va emetre a un quart de nou. Això sí; va tenir temps, el mateix dia, d’escollir un expert en «festejos taurins» com a director general d’Interior. De què serveix parlar de ciutats intel·ligents?

Testimonis estremidors

I és que mentre l’Smart City Expo s’uneix per fer un món més intel·ligent i preparat per a futurs escenaris com el viscut la setmana passada mitjançant tecnologies, per descomptat, de vital importància, bombers estrangers que han viatjat fins a barris afectats com Alfafar queden atònits en adonar-se que encara ningú ha acudit a ajudar els veïns de la zona. Zona que no pot explicar com en Borja, un veí electricista, relatava que el seu cap li va trucar ahir a les 7 del matí exigint-li que es presenciés en el seu lloc de treball: “El meu cotxe està completament destruït a 10 carrers d’aquí, i òbviament no hi ha servei de busos. Soc electricista i no puc teletreballar, l’única forma d’arribar a la meva feina és caminant. Tinc dues hores i mitja de camí”.

Davant d’estremidors testimonis com aquests, és inevitable preguntar-se de què serveix parlar de ciutats intel·ligents. Per descomptat, tota la tecnologia que gira entorn del New Space és essencial per a les ciutats del futur: Robert Bell i Lou Zacharilla, cofundadors de l’Intelligent Community Forum Foundation, i Raimundo Rodulfo, director d’Innovació i Tecnologia a la ciutat de Coral Gables (Florida), han donat una classe magistral durant l’SCEWC sobre com la banda ampla per satèl·lit és una solució per a les zones rurals, que moltes vegades perden oportunitats econòmiques a causa de la costosa banda ampla. Tant de bo la tecnologia de l’espai l’haguéssim fet servir per avisar a temps als veïns d’Alcàsser, Paiporta, Alcúdia, Benetússer, Alfafar o Benifaió.

Aquestes són algunes de les poblacions que, enmig del caos, han hagut de paralitzar l’ajut dels voluntaris -alguns dels quals multats per la Policia Local- perquè els reis Felip VI i Letizia, Pedro Sánchez, i el ja mencionat Mazón, poguessin passejar pels carrers afectats. La rebuda, com era d’esperar, no ha estat la millor.

Ara mateix, en una 13a edició de l’Smart City Expo que està de dol pel poble valencià, seria injust dir que la Ciutat de les Arts i de les Ciències no és intel·ligent. El que ha fet palès és que aquesta, tant com les ciutats que l’envolten, són ciutats molt humanes: enmig del patiment, s’escolta aquests dies un clam que evoca la germanor dels pobles, agraeix l’onada de solidaritat rebuda i critica durament la mala gestió política i administrativa: «Sols el poble salva el poble»; i mentre sols el poble salvi el poble, no sé de què servirà parlar de ciutats intel·ligents.

David Lombrana. Periodista