Els francesos són coneguts per ser xovinistes, però a la península ibèrica, l´orgull de la pàtria o de la pròpia regió, també està ben arrelat. És el cas dels catalans, que no ténen res a envejar als francesos!
Nombroses festes populars com una oda a la seva cultura
Aquest fet segur que ha estat evident pels residents estrangers a Barcelona i els turistes. Les festes populars són apreciades al si de la Ciutat Comptal, i més àmpliament, a Catalunya. El caràcter unificador de les tradicions ancestrals, explica en gran part tot aquest entusiasme per les festes populars. Posem l´exemple de la Nit de Sant Joan, una nit màgica a Catalunya.
La gent es reuneix, s´encenen les fogueres, la música ressona als carrers, els petards esclaten produint espurnes a cada barri català. En certa manera, és la nit més important i festiva a les ciutats i pobles de la regió. Tot i que aquesta festa porta el nom de Sant Joan, els seus orígens es remunten a temps molt més antics, quan els habitants de Catalunya adoraven a diversos déus i donaven la benvinguda a l´estiu a través de ritus pagans.
El president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Pep Enric Martín, estima que existeix un lligam molt profund entre els catalans i la seva cultura, que els hi ha portat a mantenir-la amb vida a través de la història. “Actualment, tenim un dels teixits associatius més importants d´Europa. La gent s´associa per mantenir les tradicions i no depenen de les institucions”. Aquests costums han sobreviscut, travessant fins i tot la dictadura franquista, que va reprimir durament les manifestacions culturals que no estaven lligades a la religió.
La llengua catalana, una arma predilecta
És un exemple indisputable de l´orgull dels catalans pel que fa a la seva cultura. L´ús del català ha perdurat al llarg dels segles i això malgrat la guerra civil espanyola i el franquisme. Actualment, la llengua local està completament integrada a la vida quotidiana dels habitants de la regió. Cosa que, de vegades, pot provocar la incomprensió dels turistes i els nous residents, que han après el castellà per mitjà de cursos de la llengua.
Els catalans estan doncs orgullosos d´haver, no només salvat la seva llengua, sino també d´haver proveït els mitjans per poder, en l´actualitat, desenvolupar el seu ensenyament i coneixement. Un desenvolupament tan important, que ha permès a la llengua esdevenir la verdadera columna vertebral de tot un poble. A França, l´afecció a les llengües regionals està també present, amb l´occità, el provençal, el bretó i el cors. No obstant, l´Hexàgon ha aplicat des de fa molt de temps una política descoratjadora pel que fa al seu ús i el seu ensenyament.
Orgullosos dels seus plats i productes locals
Els catalans són molt xovinistes culinàriament parlant. Orgullosos de la seva cultura popular, sovint s´atribueixen el mèrit dels millors productes, i amb raó! Per integrar-vos a un grup 100% català, haureu de canviar la vostra Goudale per consumir una Estrella Damm, la cervesa local.
I compte si designeu el pa amb tomàquet com “tapes espanyoles”! El pa amb tomàquet és, en efecte, un orgull català. Per acompanyar-lo, podeu demanar una copa del seu cava.
Emancipació per l´esport
Encara que Espanya s´ha destacat per les seves proeses al camp esportiu ( tenis, bàsquet, natació, Fórmula 1, futbol…) guanyant nombrosos títols, els catalans es mostren particularment orgullosos de les actuacions esportives dels seus congèneres. “Pels catalans, Espanya mai és campiona del món sense els jugadors i jugadores nascuts o formats a Catalunya”, analitza Jean-Michel, francès que viu a Cassà de la Selva ( Girona ). Una posició que revesteix un caràcter polític relacionat amb la independència de Catalunya, la qual també és un important indicador de l´orgull català!
