Fa quasi 30 anys que l´escola de comerç francesa TSB Education es va establir a Barcelona. Des de llavors, la institució es troba entre les millors escoles d´Europa. Retrospectiva sobre una història d´èxit franco-catalana

El 1995, la TSB Education obria les seves portes a la capital catalana. Una implantació desitjada per les Cambres de Comerç i d´Indústria de Toulouse Haute-Garonne i de Barcelona. “Volien crear un lligam més fort entre les dues metròpolis”, explica Arnaud Thersiquel, director de màrqueting i de comunicació de l´escola de comerç. Des d´aleshores, l´establiment, la seu del qual està situada a la capital de l´Alt-Garonès, ha esdevingut una marca d´excel.lència a la Ciutat Comtal.

Picada d´ullet a la història tolosana

La proximitat amb Tolouse ha motivat la implantació de la TBS Education. La Ville Rose ha estat testimoni, gràcies a l´ambició de Pierre-Georges Latécoère, de la primera connexió aèria postal, que comptava amb Barcelona com a un dels punts d´entrega.

“Si investiguem la història de l´aeropostal, aquesta comença a Toulouse el 1918, la primera escala era a Barcelona i tot seguit a Casablanca”, recorda Arnaud Thersiquel, entrevistat per Equinox. Les primeres implantacions de TBS Education han tingut lloc a Casablanca el 1987 i a la capital catalana set anys més tard.

Campus modern…

A Barcelona, els primers locals es trobaven a prop de la Plaça Catalunya. Alguns anys més tard, la institució va desitjar dotar-se de nous campus. “Al centre històric, no teniem la capacitat de renovar els nostres edificis, aleshores vam decidir contruir un establiment més modern”, explica el director de màrqueting de l´escola de comerç. Així, el 2022, el campus, ubicat al nou barri de negocis de Poblenou, va començar la seva activitat.

“Nosaltres mirem d´oferir als estudiants les millors condicions d´aprenentatge. Considerem que portaran millor a terme els cursos a campus moderns i posteriorment, s´integraran més fàcilment al món professional”, analitza Arnaud. A les diferents sucursals de TBS Education, nombrosos projectes de renovació i d´extensió es troben en curs, principalment a Casablanca i a Toulouse.

Ambient cosmopolita

A Barcelona, les promocions de la TBS Education són cosmopolites.“Ens dirigim, lògicament, al mercat local, però també als estudiants francesos desitjosos de cursar un semestre o un any de curs a l´estranger”, detalla Arnaud Thersiquel. Més enllà del mercat europeu, l´escola de comerç es dirigeix també al mercat sud-americà i hispanòfon mundial.

“Això ens confereix una porta d´entrada internacional”, subratlla el director de màrqueting. En aquest sentit, els cursos de la TBS Education s´efectuen en anglès per donar resposta a la diversitat d´estudiants. Com els alumnes, la vintena de professors que exerceixen al si de la sucursal barcelonesa també tenen nacionalitats diferents.

Una estratègia exitosa ja que el darrer desembre, el prestigiós magacine Financial Times va revelar la classificació de les millors escoles de comerç a Europa. La TBS Education ocupa el 46è lloc d´un total de 90. Una certificació d´importància, que per l´escola és “un reconeixement del treball efectuat a diari”.

Com adaptar els seus serveis per plaure alhora als locals, als francesos i a d´altres internacionals, quan es treballa al turisme a Barcelona?

Entre el xovinisme encès dels francesos, l´orgull indòmit dels catalans i l´exhuberància clixé de l´internacional, els estereotips concernents els turistes i els locals semblen indestructibles. Per curiositat en hem inmers al cor d´aquestes idees heretades, a la recerca de la veritat, al costat dels que conviuen quotidianament amb aquest mosaic humà: els professionals del turisme i del sector immobiliari.

Primer clixé confirmat: el del català orgullós en extrem de la seva regió. Jeremy Solsona, guia turístic de Voyage en Français, senyala la importància d´adequar les visites pels locals: “M´haig d´adaptar, per exemple, explicant més anècdotes, secrets dels carrers…perquè ells ja coneixen prou bé la seva història,” declara a Equinox.

Arriben a probar els coneixements del guia francès que tenen davant…I estan a anys llum dels turistes internacionals. “Aquí per contra, es té una idea molt general de Barcelona i es cau bastant ràpidament en els clixés per les visites turístiques. Per exemple, jo tinc un tapas tour que funciona prou bé. Adoren que els parlem de la gastronomia i la qualitat de vida d´aquí,” indica el guia.

En quant els francesos, Solsona creu que es troben entre dos mons: “ Els turistes francesos no s´interessen veritablement per la cultura de Barcelona…Tenint en compte la proximitat amb França, es diuen que en el pitjor dels casos, tornaran en una altra ocasió per les visites culturals.”

La seva estratègia per despertar el seu interès: mostrar Catalunya sota una prisma diferent de França, per aportar una mica d´exotisme.

Entre el xovinisme i la desconfiança

Els francesos són coneguts pel seu xovinisme (sorpresa!), afirma Jérémy Solsona : “Al restaurant passen la meitat del temps analitzant els aliments que consumeixen i el comportament dels cambrers. “ Romain Traversino, director de l´agència immobiliària de J’achète en Espagne, a Barcelona, destaca pel seu costat una tendència a preferir treballar entre francesos, contràriament als locals: “Un client català o espanyol no mostra un nacionalisme respecte als seus locals.”

Traversino remarca també una divergència en els mètodes de treball: “Als negocis, els francesos intenten més aviat buscar solucions…Mentre que espanyols i catalans entren més en la cultura de la confrontació.” Una percepció que influeix en la seva manera de negociar i d´adaptar-se a les exigències locals.

Frédéric Redon, conseller immobiliari de IAD, parla de l´exigència del client francès i de la seva desconfiança lligada al desconeixement del mercat espanyol. Ell destaca la importància d´adaptar-se al sistema espanyol, sovint incomprès pels francesos, que de vegades tenen expectatives poc realistes:  “Més d´un cop he rebut sol.licituds amb un pressupost de 40 000 euros per un àtic amb terrassa, ascensor, a primera línia de mar…” És clar, els hi haig d´explicar – amb un toc d´humor – que «no existeixen oportunitats d´aquest tipus”, riu ell.

Quentin Dupieux, àlias Mr Oizo, estrena una pel.lícula sobre Salvador Dalí, actualment en cartellera.

“ Daaaaaalí ! “, sembla un crit , però és el nom del llargmetratge que s´adinsa en la vida de l´artista català. Segons el realitzador, aquesta successió d´aaaaaa, evoca els actors “triple A” que actuen a la pel.lícula: Édouard Baer, Jonathan Cohen, Pio Marmaï, Gilles Lellouche i Didier Flamand.

Dalí era un boig original i Dupieux, conegut per les seves obres esbojarrades, es submergeix en aquest univers. Amb un concepte singular: cadascun dels actors encarna a la pel.lícula un rostre de Dalí. Com a resultat, aquesta comèdia no segueix una lògica, amb uns comediants truculents que es deixen emportar totalment. Per equilibrar una mica el conjunt, Anaïs Demoustier, actriu recurrent de Quentin Dupieux, fa de fil conductor al llargmetratge.

L´artista català podia ser una caricatura de si mateix. Dupieux ha escollit no forçar les característiques naturals del personatge. Dalí és un artista extrem en lo bo i en lo dolent. Es podria reescriure aquesta mateixa frase cambiant Dalí per Quentin Dupieux. De fet, l´amalgama d´aquestes dues ments endiablades produeix una obra explosiva.

Abans d´esdevenir cineasta, Quentin Dupieux era un DJ que oficiava sota el pseudònim de Mr Oizo i que va despuntar amb Flat Beat el 1999. Necessàriament, per la banda sonora del biopic, calia un espectacle musical. La banda sonora està signada per Thomas Bangalter, la meitat de Daft Punk.

De moment, la pel.lícula ha sortit a les sales franceses i properament arribarà a Barcelona.

Barcelona ha estat durant molt de temps destí privilegiat de la tech internacional, però ara la capital espanyola li trepitja els talons. 

A principis del 2023, de cada deu startups franceses que s´instal.laven a Espanya, set escollien la capital catalana i tres Madrid. Però aquesta situació podria evolucionar ràpidament. “Abans la decisió era evident, Barcelona era el lloc tech a Espanya. Ara ens ho plantejem molt més,” explica Blandine Weill, presidenta de la French Tech Madrid. És una de les preguntes que més es reiteren.

Catalunya té encara aspiracions independentistes? No necessàriament, segons la nostra experta, que senyala sobretot que es tracta d´ecosistemes diferents. La capital espanyola acull les seus de nombroses empreses internacionals, grans societats d´assegurances i els bancs. És un indret privilegiat per la fintech i la healthtech. 

Pels seus lligams amb l´Amèrica Llatina i Portugal, la capital espanyola constitueix també el punt de partida ideal per les empreses que aspiren a una expansió en aquests païssos. I després, sobretot, “la ciutat i la regió ha insistit per fer esdevenir Madrid un hub tecnològic”, afegeix Blandine Weill.

Barcelona ja no és la reina 

Espais gratuïts disponibles, esdeveniments i, globalment, un ambient més favorable a les startups. L´estratègia funciona, ja que la regió ha batut el 2023 el seu rècord històric en el nombre de recaptacions de fons, en un context de morositat per la tech, amb un total de 775 milions d´euros invertits. Malgrat això, Barcelona continúa en primer lloc amb 901 milions d´euros. 

Però Madrid no és la única que vol la seva part del pastís tech. Màlaga i València també posen la catifa vermella a les empreses del demà amb altres avantatges que sedueixen els joves startupers, com la qualitat de vida. Al País Basc, Bilbao també s´incorpora al joc. “Un reequilibri progressiu per les nostres startups franceses presents a Espanya és probable, veurem en quines proporcions”, conclou Blandine Weill.

Espanya s´apropa al model econòmic francès que presenta un endeutament superior al del seu veí ibèric. No obstant, el deute sobirà espanyol suscita un interès creixent per part dels bancs.

En només 10 dies, el Tresor Públic espanyol ha emès més de 26 mil milions d´euros. Això representaria el 10% del seu programa de finançament pel 2024. El darrer 10 de gener, Espanya ha col.locat 15 mil milions d´euros en un bo a 10 anys. En paral-lel, els bons de subscripció d´accions han arribat als 138 mil milions d´euros, l´emissió pública de deute sobirà més important de la història de l´euro. Unes xifres que confirmarien l´interès pel deute públic espanyol.

Una política pressupostària semblant a la de França

Desprès dels estralls de la pandèmia, Madrid esta ara més pròxim als objectius de consolidació pressupostària establerts per Brussel.les que París. Malgrat això, França també ha començat bé l´any al mercat de capitals, amb un préstec sindicat que ha suscitat una forta demanda. I amb raó, el dimarts 16 de gener, Bercy ha posat una obligació verda a 25 anys ( anomenada també green bond francès), per un volum de 8 mil milions d´euros, després de haver rebut peticions de 98 mil milions.

L´interès dels inversors pel deute francès respon a una classificació propera a la màxima classificació financera: AA segons l´agència Standard & Poor’s. Un context que permet marcar distàncies amb el deute espanyol. Malgrat això, en l´actualitat, la imatge del deute francès es degrada en benefici del deute espanyol.

Millores espanyoles atraients

Cristina Varela, economista del BBVA Research, reconeix que recentment “hi ha més interès” pel deute sobirà espanyol. “És cert que tant a nivell de dèficit com de deute públic, es constata una millora relativa a l´esforç d´avançament que Espanya ha fet respecte a França,” explica a les columnes del mitjà espanyol Cinco Dias.

Així doncs, l´economia francesa suporta a partir d´ara nivells de dèficits i de deutes públics més elevats que l´economia espanyola, que augmentaran el 2024. Standard & Poor’s, que té una expectativa negativa pel que fa a la nota del deute francès, preveu per França un dèficit públic aquest any de 4´6% contra el 3´2% d´Espanya i una ràtio deute/PIB el 2024 de 106´1% a Espanya, en comparació amb el 109´6% de França.

Desvaloració de França?

Al seu informe sobre els riscos dels païssos per 2024, BBVA Research preveu igualment una probable degradació de la nota de França, “mentre que Alemanya i Espanya no serien gaire afectades, ni en els pitjors escenaris”. Malgrat això, escurçar les distàncies no és tan simple. Existeix sempre una disparitat entre la classificació financera dels dos païssos – AA per França i A per Espanya, segons S&P.

“El deute francès presenta d´altres factors tècnics que sobresurten en comparació amb altres païssos. Per exemple, es tracta d´un mercat més vast, dotat de més liquiditat, amb productes a termini sobre obligacions, que continuen a atraure la demanda”, subratlla BBVA Research.

Des d´Afi, l´analista financer Salvador Jiménez reconeix també que la trajectòria recent del deute sobirà francès no és tan positiva com les obligacions públiques espanyoles. Així, estima que “el perfil de crèdit de França es deteriora i les dues economies es comencen a semblar.”

Editorial de Christian Marion, director de la Cambra de Comerç Francesa de Barcelona

Una breu pàgina 38 de La Vanguardia del 11 de gener del 1986 anunciava que HP s´instal.lava definitivament a Sant Cugat del Vallès. Va ser la primera empresa que escollia Barcelona per crear el seu hub d´innovació. Les raons que es van donar en aquella època: estava ben comunicada i tenia una baixa taxa de criminalitat.

Des de llavors, un centenar de nous hubs de grans multinacionals han escollit Barcelona per desplegar hubs d´innovació, centres tecnològics i d´altres centres de serveis compartits ( 15 000 llocs de treball; 20 000 el proper any ). CISCO, SCHNEIDER ELECTRIC, SANOFI o PEPSICO, per citar alguns exemples.

Mentre que nombroses veus alerten sobre les externalitats negatives que aquests hubs provoquen: gentrificació urbana, dificultat per allotjar-se o la manca de talent, l´Ajuntament continua apostant per aquesta tendència i ha anunciat la transformació de l´antic Mercat del Peix de la Barceloneta en hub de recerca en biomedicina.

Però és un model en si mateix? Només cal organitzar aquests hubs per construir un ecosistema productiu?

Avui en dia, totes les multinacionals han escollit Barcelona perquè pot oferir talent i qualitat de vida a un cost raonable. Però és sobretot el resultat d´anys de creixement, d´iniciatives privades i públiques i d´una successió de bones i no tan bones decisions preses durant aquests 30 darrers anys.

No obstant, Barcelona és també empreses, indústries, startups, comerciants, artistes, turistes, esportistes…És sobre aquesta base que hem construït els ciments de la Barcelona del segle XXI.

Sovint parlem d´ecosistema per parlar de clima econòmic. Estrictament parlant, un ecosistema està constituït per un conjunt d´animals, plantes i microorganismes que interactuen els uns amb els altres i amb el seu entorn. Qualsevol modificació d´un dels actors de l´ecosistema provoca inexorablement un canvi de tot l´ecosistema. Continuem a dur a terme polítiques públiques per atreure inversions de tota mena, ajudem els emprenedors i els industrials, i esforcem-nos per alimentar un cercle productiu.

Un emprenedor francès em deia la setmana passada, després d´una visita per conèixer el nostre ecosistema, que Barcelona li recordava San Francisco fa 20 anys. És el nostre deure continuar obrant en aquest sentit per semblar-nos a San Francisco dintre de 20 anys i no a Disneyland.

Els duaners espanyols i francesos estimen que un camió de cada tres interceptat a la frontera en direcció a Espanya, transporta residus il.legals, és a dir, no tractats ni classificats. La península ibèrica fa sonar l´alarma.

Un tràfic desconegut pel gran públic té lloc entre Espanya i el seu veí francès. Es tracta del trànsit il.legal de deixalles. No obstant, aquest fenòmen ja constitueix la quarta activitat criminal més important al món darrere del tràfic de drogues, el tràfic d´éssers humans i la falsificació.

Segons la Guardia Civil, la xifra de camions que transporta deixalles urbanes que travessen la frontera franco-espanyola explosiona. Aquests últims representen una amenaça per la península ibèrica, perquè els residus en trànsit sovint no han estat tractats, ni han passat per un triatge. A més, alguns serien molt tòxics. Una situació que podria transformar Espanya en un abocador del sud de França.

Un tràfic il.legal de residus

S´ha establert tot un sistema entre l´Hexàgon i la península ibèrica. Segons els companys de La Vanguardia, les empreses franceses de recollida de residus urbans envien els seus rebutjos cap a abocadors espanyols, especialment a Aragó, on el seu tractament és meny costós. Segons les forces de l´ordre espanyoles, aquests trasllats es fan per mitjà de camions on els residus il.legals es recobreixen d´una primera capa de deixalles tractades i clasificades.

Els controls aleatoris de les forces de seguretat espanyoles i franceses constaten que al voltant d´un camió de cada tres interceptat a la frontera en direcció a Espanya, transporta residus il.legals. Segons les seves informacions, aquest tràfic es realitza per empreses franceses i espanyoles situades a Catalunya i Aragó. Els productes recollits són variats, es tracta tant de pots de pintura, com de bateries, dissolvents o també de productes de neteja, etc, que poden presentar un alt grau de toxicitat.  

El tractament de residus: més econòmic a Espanya

Les empreses franceses opten per l´enviament de les seves deixalles a Espanya, perquè aquí la seva gestió és bastant menys costosa. No obstant, Carlos Astráin de la Unidad Central Operativa Medioambiental (UCOMA) del Seprona senyala que la legislació espanyola i europea prohibeix formalment l´entrada a Espanya de residus no classificats provinents d´altres països, d´acord amb el principi de que cada país s´ha d´ocupar dels seus.

Segons les forces de l´ordre, les escombraries transportades s´oculten sota de les primeres capes de mercancia ja tractada i, sobretot, clasificada com no perillosa. Es tractaria, per exemple, de paper, cartró o residus de la construcció. Els camions que són enxampats en delicte flagrant, paguen una penalització, però aquesta multa, tot i que és important, no dissuadeix aquestes organitzacions criminals de continuar amb aquest comerç tan lucratiu. 

Milers d´euros de beneficis 

A França, la gestió d´una tona de residus d´origen urbà ( el seu tractament i eliminació ) costa 250 euros, dels quals 50 són taxes. A Espanya, el cost, impostos inclosos, és de 40 euros.

Algunes bandes organitzades han pres consciència de la rentabilitat d´aquesta activitat il.legal: un camió que transporta 20 tones de residus, paga 5000 euros a França per gestionar-les, mentre que a Espanya el cost seria de 800 euros.

Segons les estimacions de les forces de l´ordre, les organitzacions criminals podrien obtenir fins a més de 3000 euros de beneficis per cada camió transitant de França a Espanya. Si entren quotidianament entre 10 i 20 vehicles, el benefici oscil.laria entre els 30 000 i 60 000 euros per dia. Un càlcul reduït gràcies als controls efectuats per la Guardia Civil i la gendarmeria, efectuats molts cops a l´any durant un període de 3 dies consecutius. Aquests permeten, segons Carlos Astraín, interceptar entre 35 i 45 camions que transporten residus inadequats

Inquietuds mediambientals

Per Espanya, aquesta activitat representa un problema mediambiental. I amb motiu: enterrar tones de residus no tractats, pot causar greus perjudicis potencialment irreversibles als ecosistemes.

Pel que fa a la salut pública, les poblacions properes de les instal.lacions on els residus són enterrats corren un risc. Els productes tòxics es poden vessar a les capes freàtiques o als camps propers.

Per França, això suposa un problema fiscal. Efectivament, l´Estat perd ingresos per la manca de pagament de les taxes de la gestió de residus. 

Per lluitar contra aquest fenomen, la Guardia Civil i la Gendarmeria Francesa van llançar el 2022, l´operació conjunta Augias per reforçar el control transfronterer de tràfic de residus. Un combat que va per llarg.