Equinox en català
  • Notícies i reportatges
  • Cultura i història
  • Opinió
  • La madeleine de Proust
  • Equinox.cat què és ?
Equinox en català
  • Notícies i reportatges
  • Cultura i història
  • Opinió
  • La madeleine de Proust
  • Equinox.cat què és ?
Equinox en català
Equinox en català
  • Notícies i reportatges
  • Cultura i història
  • Opinió
  • La madeleine de Proust
  • Equinox.cat què és ?
@Copyright 2022 - All Right Reserved.
Notícies i reportatges

Com les pluges intenses poden provocar que les aigües urbanes contaminades arriben a rius i platges

per M. Carme Jiménez Fernández 5 octubre 2026
per M. Carme Jiménez Fernández

Quan plou, l’aigua refresca l’aire, neteja els carrers i s’escola pels embornals cap a la xarxa de clavegueram. Ens despertem en una ciutat més neta i amb un aire més respirable, però sota el terra que trepitgem la situació és molt diferent.

Una vegada al clavegueram, l’aigua de pluja es troba amb les aigües residuals procedents de les nostres llars. Allà es barreja amb l’aigua de la dutxa, de les aixetes de la cuina i del lavabo, així com amb la procedent dels vàters. Aquesta aigua transporta matèria fecal i els seus bacteris, i tot allò que s’hagi llençat al desguàs: tovalloletes, productes de neteja, etc.

Si tot funciona correctament, les aigües residuals circulen per la xarxa de sanejament fins a arribar a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Normalment, d’aquestes instal·lacions en surt una aigua molt més neta que s’aboca als rius o al mar a través d’unes canonades conegudes com a “emissaris”.

Com descrivia el cantautor valencià Raimon, “al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe”. I, per desgràcia, tenim diversos casos recents. Per exemple, a la platja de la Nova Icària, a Barcelona, hi va haver diversos episodis l’estiu de l’any passat, i a les costes valencianes després de la dana de l’octubre del 2024. Tot i que aquell episodi va ser excepcional per la seva magnitud i per les vides que es va endur, les pluges extremes formen part d’un escenari climàtic cada vegada més habitual.

Quan les depuradores no poden assumir tanta aigua

L’aigua arriba al clavegueram i, d’allà, a les EDAR. Però les depuradores s’han dissenyat per assumir un cabal que depèn del nombre d’habitants. No poden assumir cabals molt superiors sense risc de desbordament o que el sistema de tractament deixi de funcionar correctament. Per evitar que col·lapsin, les xarxes de sanejament disposen de sobreeixidors coneguts com a descàrregues del sistema unitari (DSU), que poden situar-se en rius, rieres o al mar. A Barcelona, per exemple, la majoria descarreguen al mar, però també al riu Besòs.

L’aigua de pluja barrejada amb aigua residual sense tractar s’aboca al medi a través d’aquests punts. Aquesta aigua arrossega la matèria orgànica, bacteris fecals i residus que es llencen al vàter. Però també desplaça contaminants urbans com ara metalls pesants, olis i hidrocarburs dels vehicles. D’aquesta manera, aquests contaminants arriben als torrents i a l’oceà.

Aquests abocaments no solen representar un problema greu per a la salut pública, però sí que degraden la qualitat de l’aigua i obliguen a tancar platges o a restringir-ne els usos recreatius després d’episodis de pluja intensa.

Platges amb bandera vermella per contaminació

A Espanya, la qualitat microbiològica de les aigües de bany està regulada pel Reial Decret 1341/2007. Aquesta normativa utilitza el bacteri Escherichia coli i els enterococs com a indicadors de contaminació fecal. En funció de la seva abundància, les aigües es classifiquen com a excel·lents, bones, suficients o insuficients. Tot i que la majoria de les platges presenten una qualitat excel·lent, després d’episodis de pluja intensa moltes es desperten amb bandera vermella. Això significa la prohibició temporal del bany fins que els nivells de contaminació tornen a la normalitat.

Les dades de qualitat de l’aigua són públiques i es poden consultar en temps real al Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Bany (Náyade) o a l’aplicació de platges de l’Agència Catalana de l’Aigua. I també als informes anuals elaborats per l’ACA i pel Ministeri de Sanitat. Tanmateix, una limitació és que fora de la temporada de bany no es fa un seguiment de la qualitat de l’aigua. Tampoc no es contempla l’anàlisi d’altres contaminants que poden tenir efectes a llarg termini sobre la salut i els ecosistemes, com ara els plàstics o els compostos químics.

Ciutats millor preparades per a pluges intenses

Molts municipis fa anys que adopten mesures per reduir els abocaments i disminuir l’escorrentia que arrossega contaminants des dels carrers fins al mar. En els nous desenvolupaments urbanístics és habitual implantar xarxes separatives que recullen per conductes independents les aigües residuals i les pluvials. Aquesta mesura és eficaç, tot i que és difícil d’aplicar en ciutats amb xarxes de sanejament ja consolidades.

En ciutats com Barcelona, Sevilla, Madrid o Alacant s’han construït dipòsits de retenció d’aigües pluvials, coneguts com a tancs de tempestes. Aquests dipòsits emmagatzemen temporalment l’aigua fins que les depuradores poden assumir-ne el tractament. Barcelona disposa actualment d’11 dipòsits anti-DSU que eviten que unes 900 tones de matèria en suspensió arribin cada any a la mar.

Una altra estratègia consisteix a implantar sistemes urbans de drenatge sostenible. Aquestes solucions busquen augmentar la infraestructura verda mitjançant jardins inundables, cobertes vegetals, paviments permeables o rases d’infiltració. D’aquesta manera es redueix la quantitat d’aigua que arriba al clavegueram durant les tempestes. Una part de la pluja s’infiltra al subsòl, recarrega els aqüífers i es pot aprofitar per al reg o per a la neteja dels carrers.

És d’esperar que en els pròxims anys disminueixin els abocaments gràcies a la nova directiva europea sobre aigües residuals urbanes. Aquesta directiva exigeix l’elaboració de plans de gestió i el seguiment d’aquests abocaments per conèixer quan es produeixen i quin volum d’aigua aboquen. La norma també contempla mesures destinades a reduir-ne l’impacte, com ara la construcció de tancs de tempestes, la instal·lació de reixes o tamisos per retenir sòlids i l’adopció de millores urbanístiques que disminueixin l’escorrentia.

Durant dècades hem intentat evacuar l’aigua de pluja tan ràpidament com fos possible. Avui sabem que, sovint, és preferible retenir-la, infiltrar-la i aprofitar-la. Una part de la solució als problemes podria consistir, precisament, a permetre que l’aigua de pluja torni a comportar-se com ho faria a la natura.

 

5 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Notícies i reportatges

Calor, canvi climàtic i emissions: el que la ciència recomana mirar abans d’ampliar l’aeroport de Barcelona

per Núria Garcia-Quera 4 octubre 2026
per Núria Garcia-Quera

Entre 2019 i 2020, les principals institucions van aprovar la declaració d’emergència climàtica amb l’objectiu de situar la crisi ambiental i social derivada del canvi climàtic al centre de les prioritats polítiques. La Generalitat de Catalunya va ser pionera aprovant la Declaració d’Estat d’Emergència Climàtica el maig del 2019, seguida pel Parlament Europeu el novembre del mateix any, així com pel Govern d’Espanya, o ajuntaments com el de Barcelona, el gener del 2020.

Aquestes declaracions institucionals estan fonamentades en l’evidència científica aportada pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, que alerta sobre l’acceleració de l’escalfament global i la urgència de no superar 1.5 °C d’augment de temperatura respecte a l’era preindustrial i a la necessitat de reduir dràsticament les emissions de CO₂ per no agreujar els efectes del canvi climàtic.

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, un estat d’emergència és una “situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics”. Per tant, en declarar l’emergència climàtica, totes les administracions esmentades reconeixen que estem davant d’una situació greu que requereix l’aplicació de mesures urgents per reduir els efectes del canvi climàtic sobre la societat i el medi ambient.

En aquest context sorgeix una pregunta molt pertinent: l’ampliació d’un gran aeroport, com ara es planteja amb el de El Prat, a Barcelona, és una mesura alineada amb l’emergència climàtica?

Increment d’emissions de CO₂

L’ampliació d’aquest suposaria un increment de les emissions de CO₂ d’entre un 33 % i un 50 % , en contradicció amb la Llei Europea del Clima, que exigeix reduir les emissions netes un 55 % per al 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050.

Així mateix, l’expansió de la infraestructura impossibilitaria complir els objectius de reducció marcats per l’Acord de París i la mateixa Declaració d’Emergència Climàtica. El mateix Consell d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya adverteix que l’ampliació de l’aeroport de El Prat compromet molt seriosament els pressupostos de carboni establerts per la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic, els quals imposen una reducció dràstica d’emissions.

Segons l’Observatori DESCA, l’increment del tràfic aeri elevaria les emissions de l’aeroport gairebé un 22 % per al 2033, excedint el topall sectorial permissible i forçant altres sectors a aplicar retallades desproporcionades per compensar-ho.

Les emissions en el sector aeronàutic ja han augmentat més d’un 56 % respecte les del 2016, allunyant dels objectius internacionals. La millora de l’eficiència dels nous avions tampoc sembla la solució com sovint s’apunta, ja que no compensa l’increment d’emissions que es deriven de l’augment net de passatgeres i freqüències transcontinentals, segons l’Agència de la Seguretat Aèria de la UE

Tot el que s’ha trobat a l’aire

Més enllà de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les operacions de terra en un aeroport, el que s’anomena cicle LTO (de les sigles en anglès Landing and Take-off), són les que generen més contaminants amb major afectació a la població. Aquest cicle comprèn la fase de taxi (rodatge), l’enlairament, l’ascens i l’aproximació. En el cicle LTO s’emeten partícules de diferent mida (PM₂.₅, PM₁₀ i PM₁), òxids de nitrogen i de sofre (NOx i SOx), metà (CH₄), hidrocarburs (HC), monòxid de carboni (CO), a més de soroll.

L’impacte de les operacions aèries LTO va més enllà de les emissions de CO₂; representen un problema de salut pública. Hi ha molta evidència científica que l’exposició continuada a aquests contaminants té un impacte greu en la salut física i mental de les persones.

En el cas de l’aeroport de Barcelona, un treball desenvolupat a la UPC va analitzar les emissions en les gairebé 345 000 operacions LTO de totes les aeronaus durant l’any 2024. El resultat és 442 000 tones de CO₂ (equivalent a uns 207 000 cotxes circulant diàriament per l’AMB, 1 800 tones de NOx (que equivaldria al que emeten uns 150 000 vehicles diàriament per Barcelona), 2 100 tones de CO i 190 tones de HC.

Poca ventilació i rentat de la pol·lució: elements clau

Aquestes emissions esdevenen més perilloses que en altres zones per la configuració sinòptica dominant a Barcelona, amb un domini cada cop més persistent d’anticiclons derivat del desplaçament cap al nord del sistema d’anticiclons subtropicals i, per tant, pel predomini de la inversió tèrmica. Això implica una escassa ventilació que dificulta la dispersió dels contaminants. A més, els períodes cada cop més prolongats sense precipitació, degut al domini anticiclònic, dificulta el rentat de la pol·lució, a diferència d’altres climes.

Reduir les emissions de gasos i partícules és una de les recomanacions d’actuació clau en l’estat d’emergència climàtica. En regions com la de Barcelona, on es superen de forma sistemàtica els llindars de contaminants atmosfèrics recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i on la climatologia no ajuda a la seva dispersió, incrementar activitats que augmentin encara més les emissions resulta incompatible amb la millora de la qualitat de l’aire i la mitigació del canvi climàtic.

La temperatura extrema, un factor limitant

Hi ha un factor afegit. I és que com més alta és la temperatura de l’aire, menys densitat té, i menys força de sustentació tenen les ales. En situacions de calor extrema, com els 50 ºC contemplats al Pla Calor 2025-2035 de l’Ajuntament de Barcelona, les aeronaus necessiten més velocitat i major distància per enlairar-se amb la totalitat de la càrrega de combustible i passatge.

Això obliga a les companyies a reduir pes i combustible i, per tant, a reduir el radi de vol. Allargar la pista en 500 metres resultarà insuficient. Allargar-la més de 500 m, és encera més incompatible, amb la preservació de l’entorn natural.

L’ampliació: esquivar els barris, però entrar en reserves naturals

La pista principal de l’aeroport de El Prat té una llargada de 3 352 metres i és prou llarga per enlairar avions de llarg radi amb una elevada càrrega. Aleshores, per què s’ha ampliar la pista curta, paral·lela a la llarga? La raó rau en els habitatges construïts al sud-oest de l’aeroport posteriorment a l’ampliació del 2002, el barri de Gavà Mar.

Si un avió de llarg recorregut s’enlaira per la pista principal ho ha de fer per sobre d’aquest barri. Existeix un acord molt estricte que obliga a utilitzar la tercera pista (la curta) per als enlairaments, ja que aquesta permet als avions girar ràpidament cap al mar sense sobrevolar aquest barri i evitar les molèsties generades pel soroll. Un avió amb una elevada càrrega no té capacitat de girar tan ràpidament a baixa altura sense perdre sustentació, per la qual cosa continuaria recte i sobrevolaria Gavà Mar i Castelldefels a baixa altitud.

Aleshores, si un avió de gran massa vol operar té dos opcions: enlairar-se per la pista llarga (i per tant excedir els límits acústics sobrevolant Gavà Mar). O enlairar-se des de la pista curta. Per a aquest últim cas, la companyia ha de deixar seients buits i carregar menys combustible perquè l’avió sigui prou lleuger, però això també implica reduir l’abast del vol.

Allargar la pista curta cap a l’est, entrant en la zona natural protegida de La Ricarda, permetria allunyar els enlairaments de Gavà Mar. Si s’allarga la pista 500 metres cap endins de l’espai protegit natural, l’avió inicia la carrera d’enlairament abans, i això el permetria començar a aixecar el vol abans, més lluny de Gavà Mar. Quan arribés a aquest barri, l’avió ja hauria aconseguit l’altitud suficient per poder girar cap al mar.

Les zones naturals del Delta del Llobregat i les llacunes de La Ricarda i El Remolar constitueixen un mosaic d’ecosistemes d’un gran valor ambiental i social. Són refugis estratègics de biodiversitat de la Xarxa Natura 2000. Són clau en la mitigació del canvi climàtic, ja que la vegetació i el seu sòl humit actuen com embornals naturals eficient de CO₂. A més, aporten serveis ecosistèmics essencials. Tenen a més, un gran ús social. La seva conservació és essencial per mantenir l’equilibri ecològic i la salut pública en una de les àrees més densament urbanitzades de la Mediterrània.

Així doncs, la raó per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona es basa en l’evidència científica, o bé respon principalment a prioritats polítiques i econòmiques?

4 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Notícies i reportatgesOpinió

Per què els francesos estan tan lligats a Espanya?

per Lou Antonoff 3 octubre 2026
per Lou Antonoff

Cada any, milions de francesos travessen els Pirineus per anar a Espanya. Per passar-hi les vacances, treballar, estudiar, sortir de festa, comprar alcohol i tabac més barats, fugir del mal temps o, simplement, perquè Espanya ocupa un lloc força especial en l’imaginari francès. Però per què aquest vincle és tan fort?

Perquè Espanya ofereix la promesa d’un altre món, però no gaire lluny

La primera explicació, i probablement la menys romàntica, és ben senzilla: és pràctic. Per a un francès, Espanya és l’estranger sense acabar de semblar-ho. No cal passaport ni visat: només cal travessar els Pirineus per tenir la sensació de ser en un altre lloc.

Espanya ofereix un autèntic canvi d’aires, però continua prou a prop perquè el viatge sigui fàcil. N’hi ha prou amb pujar a un AVE, agafar un avió o enfilar-se en un cotxe vell compartit amb tres persones més, i ja està. I com que gairebé tothom —tret d’alguns fans de Tokio Hotel que se’n van penedir amargament— va estudiar castellà com a segona llengua estrangera a l’institut, comunicar-se amb els comerciants tampoc no acostuma a ser un gran repte lingüístic.

Exotisme sense jet lag? Sol per a un cap de setmana? Regions molt diverses? I tot plegat a només uns centenars de quilòmetres. No és estrany que tants francesos triïn Espanya per passar-hi les vacances.

Perquè Espanya té una manera de viure que desperta enveja a l’altra banda dels Pirineus

Probablement és un dels factors més difícils de quantificar i, alhora, un dels més importants. Per a molts francesos, Espanya representa una determinada idea del dolce far niente mediterrani: terrasses plenes, àpats que comencen tard, carrers animats al vespre, nens jugant a fora, aperitius que s’allarguen i aquella sensació general d’estar sempre una mica de vacances.

La realitat, evidentment, és molt més complexa. Però els tòpics viatgen molt bé. I no és gens estrany sentir un francès, quan torna al seu país, rondinar: «Quin mal humor té la gent aquí… Res a veure amb Espanya».

Perquè la gastronomia s’ha convertit en una qüestió personal

Fa unes dècades, alguns francesos encara consideraven la gastronomia espanyola una cosa força rudimentària: paella, truita, xoriço i pernil. Avui és impossible reduir tota la península a tres plats acompanyats d’una sangria fluorescent.

Tapes, pintxos, croquetes, conserves d’alta gamma, peix, marisc, embotits, vins, vermuts, olis d’oliva… La cuina espanyola s’ha fet un lloc important a França. Especialment als restaurants parisencs, on les taules per compartir es venen a preus que farien suar fred qualsevol espanyol de vacances.

Perquè Espanya durant molt de temps ha estat més barata

Un argument menys poètic, però fonamental: els diners. Durant molts anys, Espanya va permetre a molts francesos gaudir d’un cost de vida més baix. Restaurants, bars, transports, oci: abans de la inflació, un francès podia tenir la sensació que el seu poder adquisitiu es multiplicava només de travessar els Pirineus.

Aquesta diferència, però, s’ha anat reduint en molts àmbits, sobretot a les grans ciutats i en el mercat immobiliari.

Perquè molts francesos tenen una història personal amb Espanya

Prop de mig milió de refugiats espanyols van arribar a França a principis de 1939 durant la Retirada, l’èxode republicà espanyol al final de la Guerra Civil.

Aquests refugiats s’hi van instal·lar, hi van formar famílies i, després de la caiguda del franquisme, molts van poder tornar a Espanya per passar-hi les vacances. Si bé la majoria dels republicans no van tornar a instal·lar-se definitivament al país quaranta anys després de l’exili, la coneguda com a llei de nets, que facilita l’accés a la nacionalitat als descendents d’exiliats, també ha reforçat aquests vincles familiars entre tots dos països.

Per a d’altres, Espanya està simplement associada a les vacances en família. Uns pares que llogaven un apartament a Roses, una setmana a Lloret de Mar, unes vacances en un càmping de La Manga o una excursió d’un dia a Barcelona.

Després, aquells nens van créixer. I alguns hi van tornar, aquesta vegada sense els pares, per sortir de festa a Barcelona o descobrir Madrid en parella. Espanya es converteix així en un país de records, de vegades fins i tot en un tros de l’adolescència. El primer viatge amb amics. Les primeres nits de festa sense els pares. El primer amor d’estiu.

Una història d’amor plena de contradiccions

L’atracció dels francesos per Espanya és, per tant, potser menys misteriosa del que sembla. Hi ha la proximitat geogràfica, el clima, la cultura, la gastronomia, els preus, els records de les vacances i, cada vegada més, les oportunitats professionals i personals.

Aleshores, per què els francesos estan tan lligats a Espanya? Perquè hi venen de vacances, hi tornen pels records, de vegades s’hi instal·len per la qualitat de vida i, en alguns casos, acaben quedant-s’hi per tota la resta.

3 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Non classé

Whales: Giants of the Ocean

per 3 octubre 2026
per

Whales: Giants of the Ocean

Whales are among the largest and most remarkable animals on Earth. These marine mammals live in oceans around the world, from warm tropical waters to the cold seas surrounding the poles.

Life Beneath the Surface

Although whales spend their lives in water, they breathe air through blowholes located on top of their heads. They must regularly return to the surface to breathe before diving again in search of food or traveling through the ocean.

Whales are warm-blooded, give birth to live young, and nurse their calves with milk. A thick layer of fat called blubber helps protect them from cold water and stores energy during long migrations.

Two Main Groups

Whales are generally divided into baleen whales and toothed whales. Baleen whales filter small animals from the water using flexible plates inside their mouths. This group includes blue whales, humpback whales, and gray whales.

Toothed whales use teeth to catch fish, squid, and other prey. Many of them also use echolocation, producing sounds and listening for returning echoes to understand their surroundings. Sperm whales, belugas, and orcas belong to this group.

The Blue Whale

The blue whale is the largest known animal to have ever lived. An adult can grow longer than a city bus and weigh well over one hundred tonnes. Despite its enormous size, it feeds mainly on tiny crustaceans called krill.

Communication and Migration

Whales communicate using clicks, whistles, pulses, and complex songs. Some sounds can travel across great distances underwater. Humpback whales are especially famous for their long, patterned songs.

Many species migrate thousands of kilometres each year. They often feed in cold, nutrient-rich waters before traveling to warmer regions where they mate and give birth.

Protecting Whales

Commercial hunting once caused severe declines in many whale populations. Today, whales also face threats from fishing gear, ship collisions, underwater noise, pollution, and changes to ocean ecosystems.

Conservation programs, safer fishing practices, protected habitats, and international cooperation can help whale populations recover. Protecting whales also supports healthier oceans because these animals play an important role in marine food webs and nutrient cycles.

3 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Notícies i reportatges

Habitatge: Espanya, país de propietaris, una herència del franquisme

per Nico Salvadó 2 octubre 2026
per Nico Salvadó

A Espanya, la taxa de propietaris se situa al voltant del 74 % el 2026, davant del 57 % a França. Aquesta xifra ha disminuït lleugerament respecte d’anys anteriors, quan arribava aproximadament al 87 %. Tot i això, Espanya continua sent un dels països europeus amb una de les taxes de propietat més elevades, un fet que explica en part les dificultats a l’hora de legislar sobre els drets dels llogaters.

El mercat del lloguer espanyol sembla avui completament saturat. Preus fora de control, amb més de 1.000 euros per un estudi a les grans ciutats. Una autèntica jungla: per un sol pis posat de lloguer a Barcelona, hi pot haver actualment fins a 500 candidats. La competència és, per tant, ferotge per acabar, de vegades, en un habitatge sobrevalorat i d’una qualitat més que discutible.

Si la situació és tan tensa, és perquè Espanya ve de molt lluny pel que fa a la seva relació amb l’habitatge.

L’any 1931, abans de la dictadura i amb l’esquerra al poder, la policia encarregada d’executar els desnonaments tenia per costum llançar al carrer els mobles de les famílies expulsades. Els veïns, però, en un gest de solidaritat, tornaven a pujar els mobles als habitatges. Com a resposta, els agents van començar a llançar el mobiliari directament per les finestres i els balcons.

«Volem una societat de propietaris, no de proletaris»

L’Espanya dels anys 1930, 1940 i 1950 encara no era un país de propietaris, sinó una societat de llogaters: fins als anys seixanta, la meitat del parc immobiliari estava destinat al lloguer.

L’any 1950, només un 5 % dels habitants de Madrid o Barcelona eren propietaris del seu habitatge.

Però les coses estaven a punt de canviar.

«Volem una societat de propietaris, no de proletaris». Aquestes paraules van ser pronunciades per José Luis Arrese, ministre de l’Habitatge, en un discurs davant d’un Parlament format exclusivament per diputats franquistes.

A finals dels anys cinquanta, en plena dictadura, 12 milions d’espanyols, aproximadament el 40 % de la població de l’època, van canviar de domicili entre 1951 i 1975, principalment emigrant de les zones rurals empobrides cap als grans pols econòmics com Madrid, Barcelona o el País Basc.

Amb aquests moviments de població va aparèixer també el fenomen del barraquisme, que podia convertir la situació en potencialment ingovernable per al règim franquista, especialment preocupat pel manteniment de l’ordre públic.

Per fer front a aquesta migració, la legislació de 1954 va permetre la construcció de milions d’habitatges socials, finançant fins al 60 % del seu valor.

Amb una particularitat: les ajudes no anaven directament destinades als ciutadans, sinó als operadors privats encarregats de construir aquests blocs de pisos de diverses plantes, sovint d’una qualitat estètica i tècnica mediocre, que avui encara formen grans cinturons de formigó al voltant de les ciutats espanyoles.

Un exemple és Ciutat Meridiana, a Barcelona.

És per això que, fins fa només una dècada, encara es podien veure en algunes façanes plaques que indicaven que l’edifici havia estat construït durant el règim.

Considerades una exaltació de l’antiga dictadura, aquestes plaques van acabar sent retirades de l’espai públic.

Barcelona retirarà totes les plaques d’habitatge franquistes en un any

Segon acte: entre 1961 i 1975, el segon Pla Nacional d’Habitatge es va traduir en la construcció de quatre milions de pisos.

Moltes famílies benestants, gràcies a la seva cooperació directa o indirecta amb les autoritats franquistes, van adquirir aquests habitatges. Les classes acomodades es van convertir així, de manera generalitzada, en propietàries.

Dins de la seva política d’habitatge per a tothom, el règim de Franco també va crear una entitat pública destinada a facilitar préstecs hipotecaris a les classes populars que no aconseguien obtenir crèdit de les entitats bancàries privades.

Franco semblava compartir així una idea pròxima a la tradició liberal anglosaxona segons la qual la societat havia de convertir-se en un «país de propietaris».

La lògica era també política: els ciutadans propietaris d’un habitatge i d’un patrimoni serien més proclius a adoptar posicions conservadores per protegir els seus béns.

Des d’aquella època, la societat espanyola conserva una relació molt particular amb l’habitatge i, en alguns sectors, una visió encara marcadament classista dels llogaters.

2 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Notícies i reportatges

Per què les pluges poden ser tan violentes a Catalunya a la tardor

per M. Carme Jiménez Fernández 1 octubre 2026
per M. Carme Jiménez Fernández

Després de les fortes pluges i les alertes meteorològiques dels darrers dies, hi ha un terme que torna a aparèixer sovint: l’episodi mediterrani. Aquest fenomen, típic de la tardor a les costes del Mediterrani, pot transformar en poques hores un cel amenaçador en pluges torrencials. I Catalunya és una zona especialment exposada a aquest risc.

A Barcelona, el contrast pot ser desconcertant. Unes hores de pluja intensa poden arribar després de dies gairebé estiuencs. A finals de setembre, la temperatura del Mediterrani encara arribava als 25 °C davant de les platges barcelonines, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Més al sud, fins i tot assolia els 26 °C a Torredembarra. Aquest mar encara molt calent és un dels elements que permeten entendre els violents episodis de pluja que afecten regularment Catalunya entre finals d’estiu i la tardor.

Un Mediterrani que actua com un immens dipòsit d’humitat

Un episodi mediterrani es produeix quan l’aire càlid i carregat d’humitat procedent del mar es troba amb una atmosfera molt més inestable. Després de diversos mesos de fortes temperatures, el Mediterrani continua calent mentre les primeres masses d’aire més fred comencen a arribar al sud d’Europa.

L’aire situat damunt del mar es carrega aleshores de vapor d’aigua. Quan és empès cap a la costa i obligat a ascendir, es refreda, la humitat es condensa i poden caure grans quantitats d’aigua en molt poc temps.

Météo-France defineix aquests episodis com períodes de precipitacions molt intenses concentrades entre unes poques hores i un dia. En les situacions més complexes, poden caure més de 200 mm en 24 hores, és a dir, més de 200 litres d’aigua per cada metre quadrat.

Catalunya està especialment exposada a aquest tipus de situacions. El Meteocat subratlla que el Mediterrani constitueix una font permanent d’humitat per al territori i que les pluges torrencials són característiques de la tardor, especialment a les zones litorals i prelitorals.

Per què Catalunya hi està especialment exposada

Tanmateix, el mar no ho explica tot. El relleu català també hi té un paper important. Quan un vent humit procedent del Mediterrani arriba a la costa, les masses d’aire es troben ràpidament amb els relleus situats darrere del litoral. Això les obliga a elevar-se.

A mesura que guanya altitud, l’aire es refreda i el vapor d’aigua es transforma en petites gotes. Quan l’atmosfera és especialment inestable, es poden formar tempestes molt potents.

Aquest mecanisme explica per què les zones litorals i prelitorals poden registrar acumulacions de pluja considerables. També pot passar que les cèl·lules de tempesta es regenerin contínuament sobre el mateix indret. Així, un municipi pot rebre diverses tempestes successives mentre que, a pocs quilòmetres de distància, les precipitacions són molt més limitades.

És precisament aquest caràcter extremadament localitzat el que fa que aquests fenòmens siguin espectaculars i, de vegades, difícils de preveure amb precisió. Els meteoròlegs poden identificar amb diversos dies d’antelació una situació favorable a les pluges intenses, però determinar exactament quin municipi rebrà les acumulacions més importants continua sent més complicat.

Una depressió no és necessàriament sinònim de pluges torrencials

A Espanya, hi ha un altre terme que apareix gairebé sistemàticament quan s’anuncien pluges fortes: la DANA, acrònim de «Depresión Aislada en Niveles Altos», és a dir, una depressió aïllada situada a les capes altes de l’atmosfera.

Però una DANA i les pluges torrencials no són sinònims. Aquest fenomen pot afavorir una gran inestabilitat atmosfèrica, però la seva presència no és suficient per provocar inundacions. A la inversa, es poden produir precipitacions mediterrànies molt intenses sense que hi hagi una DANA.

L’Aemet recorda que els episodis de pluja intensa depenen d’una combinació de factors: la circulació dels vents, la humitat disponible, la temperatura del Mediterrani, el relleu i la situació atmosfèrica en altura.

Dit d’una altra manera, un mar a 25 °C no significa que un diluvi sigui imminent. Més aviat constitueix un enorme dipòsit potencial d’energia i humitat. Encara cal que les condicions meteorològiques permetin aprofitar-lo.

Per què aquestes pluges són especialment perilloses a Catalunya

El problema no és només la quantitat d’aigua que cau, sinó sobretot la velocitat amb què ho fa. Unes precipitacions molt intenses concentrades en trenta minuts o una hora poden saturar ràpidament les xarxes de drenatge.

A les zones urbanitzades, una gran part del sòl està impermeabilitzada pel formigó i l’asfalt. L’aigua corre aleshores molt ràpidament cap als punts més baixos.

Les possibles conseqüències són múltiples: carrers inundats, carreteres tallades, aparcaments subterranis plens d’aigua, crescudes sobtades o esllavissades.

Els episodis de pluges torrencials formen part, de fet, de la història climàtica catalana. El Meteocat recull nombrosos episodis importants, entre els quals les devastadores inundacions del setembre de 1962 o les pluges excepcionals del setembre de 1971.

L’escalfament del Mediterrani pot agreujar el fenomen?

Els climatòlegs segueixen aquesta qüestió molt de prop. Les mesures fetes a l’Estartit, a la Costa Brava, mostren que la temperatura superficial del Mediterrani ha augmentat aproximadament 1,5 °C des de 1974. Un mar més calent pot aportar més vapor d’aigua a l’atmosfera quan les condicions són favorables per a la formació de tempestes.

Cal, però, ser prudents abans d’establir una relació entre aquest augment de les temperatures i cada episodi de pluges fortes.

Pel que fa a Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya indica que, de moment, no hi ha una tendència prou clara que permeti afirmar que s’està produint una intensificació general de les precipitacions extremes a escala diària.

Una cosa, però, no canvia: setembre i octubre són tradicionalment un període especialment sensible al litoral català. Després dels mesos d’estiu, el Mediterrani encara és calent just en el moment en què l’atmosfera comença a tornar-se molt més inestable.

Una combinació que explica per què, a Catalunya, de vegades només calen unes hores per passar d’una jornada gairebé estiuenca a pluges torrencials.

1 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Non classé

Whales: Giants of the Ocean

per 1 octubre 2026
per

Whales: Giants of the Ocean

Whales are among the largest and most remarkable animals on Earth. These marine mammals live in oceans around the world, from warm tropical waters to the cold seas surrounding the poles.

Life Beneath the Surface

Although whales spend their lives in water, they breathe air through blowholes located on top of their heads. They must regularly return to the surface to breathe before diving again in search of food or traveling through the ocean.

Whales are warm-blooded, give birth to live young, and nurse their calves with milk. A thick layer of fat called blubber helps protect them from cold water and stores energy during long migrations.

Two Main Groups

Whales are generally divided into baleen whales and toothed whales. Baleen whales filter small animals from the water using flexible plates inside their mouths. This group includes blue whales, humpback whales, and gray whales.

Toothed whales use teeth to catch fish, squid, and other prey. Many of them also use echolocation, producing sounds and listening for returning echoes to understand their surroundings. Sperm whales, belugas, and orcas belong to this group.

The Blue Whale

The blue whale is the largest known animal to have ever lived. An adult can grow longer than a city bus and weigh well over one hundred tonnes. Despite its enormous size, it feeds mainly on tiny crustaceans called krill.

Communication and Migration

Whales communicate using clicks, whistles, pulses, and complex songs. Some sounds can travel across great distances underwater. Humpback whales are especially famous for their long, patterned songs.

Many species migrate thousands of kilometres each year. They often feed in cold, nutrient-rich waters before traveling to warmer regions where they mate and give birth.

Protecting Whales

Commercial hunting once caused severe declines in many whale populations. Today, whales also face threats from fishing gear, ship collisions, underwater noise, pollution, and changes to ocean ecosystems.

Conservation programs, safer fishing practices, protected habitats, and international cooperation can help whale populations recover. Protecting whales also supports healthier oceans because these animals play an important role in marine food webs and nutrient cycles.

1 octubre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Non classé

1.300 euros de diferència en la compra a Espanya.

per Lucille Souron 30 setembre 2026
per Lucille Souron

Un ampli estudi sobre la cistella de la compra a Espanya demostra que, per a un mateix conjunt de productes, el preu final pot variar enormement segons el supermercat escollit.

Uns quants cèntims en la llet, cinquanta cèntims més en el peix, un euro extra en un producte de neteja. Per separat, les diferències semblen insignificants. Sumades al llarg de dotze mesos, poden arribar a representar més d’un sou.

Segons l’últim estudi anual de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), una llar pot estalviar de mitjana 1.310 euros l’any si fa la compra als establiments més barats en lloc dels més cars. Això representa aproximadament un 20 % d’un pressupost anual mitjà de 6.602 euros destinat a la cistella analitzada per l’associació.

Fer la compra a Espanya: a Barcelona, gairebé 1.823 euros de diferència

L’OCU ha analitzat 101.520 preus en 690 establiments, tant físics com en línia, repartits per 189 ciutats espanyoles.

La seva cistella de referència inclou 244 productes: fruita, verdura, carn, peix, aliments envasats, articles d’higiene i productes de neteja, tant de grans marques com de marques blanques.

A Barcelona, la diferència pot arribar als 1.823 euros anuals per a una llar mitjana. La capital catalana figura, de fet, entre les capitals de província on el nivell general de preus és més elevat a Espanya. Catalunya, en conjunt, tampoc no és precisament un territori econòmic per omplir la nevera. L’OCU situa la comunitat entre les més cares, i Cerdanyola del Vallès apareix fins i tot entre les ciutats espanyoles amb els nivells de preus més alts.

A Madrid, entre l’establiment més barat i el més car analitzats per l’associació, la diferència anual pot arribar als 4.381 euros. És el rècord estatal.

Els productes frescos continuen disparant-se

L’estudi també deixa una petita bona notícia: l’augment dels preus s’alenteix. La cistella de l’OCU s’ha encarit un 1,8 % en un any, l’increment més baix registrat en els últims cinc anys.

Però darrere d’aquesta mitjana relativament moderada s’amaga una realitat molt menys favorable quan s’arriba a les seccions de productes frescos. El peix ha pujat un 8,6 % en un any, la carn un 3,7 %, mentre que les fruites i verdures s’han encarit un 3,5 %. En conjunt, els productes frescos costen un 4,7 % més que fa un any.

Alguns aliments han experimentat fins i tot pujades espectaculars. Els tomàquets s’han encarit més d’un 33 %, les llimones un 25 %, la coliflor gairebé un 23 % i les albergínies més d’un 20 %. En canvi, els plàtans de Canàries, les carxofes i alguns productes no alimentaris han baixat de preu.

Si es mira l’evolució dels últims cinc anys, el balanç és molt més sever. Els productes alimentaris analitzats per l’OCU acumulen una pujada del 39,5 %. És a dir, encara que la inflació es moderi, els preus continuen situats en nivells històricament elevats.

Mercadona, Lidl i Aldi han abaixat els preus

Vuit cadenes han reduït, però, el seu nivell de preus respecte de l’any anterior: Consum, Familia, Supeco, E.Leclerc, Aldi, Mercadona, Lidl i Carrefour Market. En canvi, BM Urban i Ahorramás es troben entre les poques grans cadenes que han incrementat els seus preus per sobre de la inflació general.

En termes absoluts, Supermercados Dani, amb una presència principalment a Andalusia, encapçala la classificació de les cadenes més barates, per davant, entre d’altres, de Family Cash, Tifer, Alcampo i Supeco.

Entre les cadenes presents en bona part d’Espanya, Alcampo continua sent una de les opcions més econòmiques. A l’altre extrem de la classificació hi ha, entre d’altres, Hipercor, El Corte Inglés, Supercor i Sánchez Romero. Els establiments Sánchez Romero de Madrid figuren entre els supermercats més cars analitzats aquest any.

Fer la compra a Espanya canviant d’hàbits

La conclusió de l’estudi és, en definitiva, força senzilla: amb productes comparables, el lloc on s’omple el carro pot pesar gairebé tant sobre el pressupost com allò que s’hi posa dins.

I la geografia hi té molt a veure. Les ciutats més barates es concentren especialment al País Valencià. Torrent encapçala la classificació, seguida de Vila-real i Santa Pola. En canvi, diversos municipis benestants de la Comunitat de Madrid, el País Basc i algunes ciutats catalanes se situen a la part alta de la classificació de preus.

En un context en què els aliments continuen sent gairebé un 40 % més cars que fa cinc anys, comparar supermercats ja no és només un hàbit propi dels consumidors més estalviadors.

30 setembre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Non classé

Whales: Giants of the Ocean

per 30 setembre 2026
per

Whales: Giants of the Ocean

Whales are among the largest and most remarkable animals on Earth. These marine mammals live in oceans around the world, from warm tropical waters to the cold seas surrounding the poles.

Life Beneath the Surface

Although whales spend their lives in water, they breathe air through blowholes located on top of their heads. They must regularly return to the surface to breathe before diving again in search of food or traveling through the ocean.

Whales are warm-blooded, give birth to live young, and nurse their calves with milk. A thick layer of fat called blubber helps protect them from cold water and stores energy during long migrations.

Two Main Groups

Whales are generally divided into baleen whales and toothed whales. Baleen whales filter small animals from the water using flexible plates inside their mouths. This group includes blue whales, humpback whales, and gray whales.

Toothed whales use teeth to catch fish, squid, and other prey. Many of them also use echolocation, producing sounds and listening for returning echoes to understand their surroundings. Sperm whales, belugas, and orcas belong to this group.

The Blue Whale

The blue whale is the largest known animal to have ever lived. An adult can grow longer than a city bus and weigh well over one hundred tonnes. Despite its enormous size, it feeds mainly on tiny crustaceans called krill.

Communication and Migration

Whales communicate using clicks, whistles, pulses, and complex songs. Some sounds can travel across great distances underwater. Humpback whales are especially famous for their long, patterned songs.

Many species migrate thousands of kilometres each year. They often feed in cold, nutrient-rich waters before traveling to warmer regions where they mate and give birth.

Protecting Whales

Commercial hunting once caused severe declines in many whale populations. Today, whales also face threats from fishing gear, ship collisions, underwater noise, pollution, and changes to ocean ecosystems.

Conservation programs, safer fishing practices, protected habitats, and international cooperation can help whale populations recover. Protecting whales also supports healthier oceans because these animals play an important role in marine food webs and nutrient cycles.

30 setembre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Non classéNotícies i reportatges

Gasolina i dièsel: Espanya també es pot quedar sense carburant?

per Sonia Romero 28 setembre 2026
per Sonia Romero

Mentre els preus a les benzineres es disparen a Espanya i l’escassetat afecta algunes estacions de servei franceses, preocupa el risc d’una interrupció del subministrament. Però la situació espanyola és, de moment, molt diferent de la del seu veí francès. Anàlisi.

Els automobilistes espanyols tornen a veure com augmenta la factura. El preu mitjà de la gasolina va arribar als 2 euros per litre la setmana passada, és a dir, un augment del 2,88 % en només set dies. El dièsel també se situa ara en 2 euros per litre, després d’un increment setmanal del 2,17 %, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea. La gasolina encadena així onze setmanes consecutives de pujades i acaba d’assolir un nou màxim anual. Pel que fa al dièsel, l’augment ja ha absorbit una gran part de la rebaixa fiscal aplicada al setembre.

Aquesta escalada arriba mentre el barril de Brent es mou al voltant de la barrera simbòlica dels 100 dòlars: dimarts cotitzava a 97,86 dòlars, en un context internacional marcat per la guerra a l’Iran.

Espanya, menys exposada al risc d’escassetat

Malgrat aquesta forta pujada dels preus, Espanya sembla relativament protegida davant una possible escassetat de carburants. Segons una anàlisi de la plataforma d’inversió XTB, el país disposa de vuit refineries, cinc de les quals pertanyen a Repsol, i depèn molt menys del petroli procedent de l’Orient Mitjà que altres països europeus. Segons les dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores), les importacions procedents de l’Orient Mitjà només representen el 5,5 % del subministrament espanyol.

Espanya també depèn relativament poc de les importacions de productes ja refinats. Al juliol, només el 18,7 % del dièsel consumit al país era importat. Durant els set primers mesos de 2026, aquesta proporció se situava en el 23,3 %. La dependència és encara més baixa en el cas de la gasolina: les importacions representaven el 8,5 % del consum al juliol i el 14,2 % des de principi d’any. El querosè constitueix el punt més sensible, amb una dependència de les importacions del 34,1 %, segons les xifres citades per XTB.

Els preus preocupen més que les existències

Si, per tant, una escassetat no constitueix ara com ara el principal escenari temut a Espanya, l’escalada dels preus s’està convertint en un problema econòmic i polític. Des de l’1 de setembre, el mecanisme fiscal espanyol ha elevat fins als 20 cèntims per litre la rebaixa aplicada al dièsel, en resposta al fort augment registrat al juliol. En el cas de la gasolina, en canvi, la reducció ha passat de 10 a 5 cèntims per litre.

Però en el cas del dièsel, una gran part d’aquesta ajuda fiscal ja ha estat absorbida per l’augment dels preus a les benzineres. El ministre espanyol de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va demanar dilluns més flexibilitat a la Unió Europea per evitar que l’escalada del preu dels carburants es traslladi íntegrament als consumidors i provoqui, segons les seves paraules recollides per Europa Press, la «destrucció» de sectors importants vinculats al transport.

El malestar també s’estén al sector agrícola. Les organitzacions Asaja, COAG i UPA han anunciat mobilitzacions urgents arreu d’Espanya contra un augment del preu del carburant que qualifiquen d’«insostenible», i consideren que el sector es troba en una «situació límit».

A França, una de cada set benzineres té dificultats

A l’altra banda dels Pirineus, el problema ja no afecta només els preus, sinó també la disponibilitat del carburant.

Segons les dades del govern francès citades per Europa Press, el 14 % de les estacions de servei franceses tenien, el 22 de setembre a les 9 del matí, dificultats de subministrament d’almenys un carburant. Dos dies abans, aquesta proporció arribava al 17 %, és a dir, aproximadament una de cada sis benzineres.

Aquestes xifres no signifiquen, però, que totes aquestes estacions estiguin completament sense carburant: les autoritats franceses consideren que una estació té dificultats des del moment en què almenys un dels carburants analitzats, gasolina o dièsel, no està disponible.

Segons XTB, el 86 % de les estacions afectades pertanyerien a la xarxa de TotalEnergies. Els límits de preus aplicats pel grup haurien concentrat una part de la demanda en les seves estacions en un context de forta pujada general dels preus.

Però el problema també seria estructural. França només disposa de sis refineries i ha d’importar aproximadament la meitat del dièsel que consumeix, del qual entre un 20 i un 30 % procediria de l’Orient Mitjà. La seva dependència seria encara més elevada en el cas del querosè: aproximadament el 70 % de les necessitats serien cobertes amb importacions.

Emmanuel Macron ha demanat a Brussel·les que estudiï una flexibilització temporal d’algunes normes europees sobre els carburants, amb l’objectiu de permetre que les refineries franceses augmentin la producció.

Ara com ara, la comparació amb França suggereix, doncs, que el principal risc immediat per als automobilistes espanyols continua sent més aviat el preu d’omplir el dipòsit que no pas l’escassetat de carburant.

28 setembre 2026 0 comments
0 FacebookTwitterPinterestEmail
Newer Posts
Older Posts

Categories

  • Non classé
  • La madeleine de Proust
  • Videos
  • Cultura i historia
  • Notícies i reportatges
  • Opinió
equinox en catala
  • Notícies i reportatges
  • Cultura i història
  • Opinió
  • La madeleine de Proust
  • Equinox.cat què és ?

Amb el suport de :

Equinox en català
  • Notícies i reportatges
  • Cultura i història
  • Opinió
  • La madeleine de Proust
  • Equinox.cat què és ?