Comprar una residència secundària sovint genera moltes preguntes. Els francesos que desitjen invertir en el sector immobiliari, es troben amb la disjuntiva de comprar la segona vivenda a Catalunya o a França. Equinox els ajuda a veure una mica més clar abans de llançar-se.

Catalunya ofereix molts avantatges. El seu clima és més suau i agradable durant tot l´any que el de França. El fet que el sol brilli uns 310 dies a l´any, els seus paisatges idíl.lics i el seus kilòmetres de platges, fan de Catalunya una nació preuada pels francesos.

A més d´aquestes virtuts, els preus del sector immobiliari a Catalunya són globalment inferiors als preus a França i la fiscalitat és més avantatjosa. Sobre el paper, tots els senyals semblen donar llum verda per decantar-se per Catalunya. No obstant, és recomenable conèixer alguns trucs per evitar decepcions.

Financerament, invertir en el sector immobiliari català és interessant. Molt més que a França. Segons l´agència J´achète en Espagne, als pobles costaners com Platja d´Aro, Roses o Lloret de Mar, el preu del metre quadrat oscil.la al voltant dels 2500 euros, molt més assequible en comparació amb el preu del metre quadrat a França a la famosa Costa Blava, a comunitats com Niça o Saint-Tropez.

Fàcil accés

Un altre motiu pel qual els francesos corren cap a Catalunya: “Molts tolosans i montpellerins busquen propietats en aquesta zona perquè està situada a només tres hores en cotxe. Això permet guanyar alguns metres quadrats adicionals respecte a les propietats a França i tenir una residència a prop de la platja. És més atractiu que comprar a Montpellier o a Cap d´Agde”, analitzava, per la versió francesa d´Equinox, Romain Traversino, expert immobiliari a Barcelona de J´achète en Espagne.

Un altre avantatge: Catalunya està ultra connectada amb França. Les autopistes A9 i A61 permeten, per exemple, arribar en tres hores a Toulouse o a Montpellier. L´aeroport de Barcelona disposa de nombroses connexions amb tota França, com vint vols regulars a Paris, així com una línia TGV Barcelona-París passant, entre altres localitats, per Montpellier i Lyon.

Tràmits de compra simplificats a Espanya

Els passos a seguir per la compra d´una propietat a Catalunya són ben diferents als aplicats a l´Hexàgon. De fet, ens podem beneficiar d´un préstec hipotecari a un tipus d´interès més favorable que a França, o a d´altres països de la UE. Espanya ha disminuït el tipus d´interès després de la crisi financera del 2008. També ha baixat l´IVA quatre punts. Pel que fa a les tarifes de transaccions immobiliàries, han tingut una baixada del 7%. A més, el temps de resposta de transacció per una compra immobiliària és més curt a Espanya que a França.

Una altra facilitat molt important: el contracte preliminar no és indispensable a la península. En canvi, es fa servir el mayeix format que a França. Es presentarien dues opcions: una promesa recíproca de compra-venda o bé, una opció de compra unilateral. No obstant, el termini de deu dies del dret de desistiment no s´aplica a Espanya. D´altra banda, la garantia de crèdit no és obligatòria. Ens pertocaria així suscriure una garantia hipotecària sobre la nostra propietat.

Residencia Secundaria ; Els notaris, més exigents a França

El paper del notari a la compra immobiliària, és també un punt de diferència entre França i Espanya. Els notaris francesos efectuen totes les verificacions administratives, jurídiques i urbanístiques molt abans de la venda, mentre que els notaris ibèrics no estan obligats a analitzar aquesta informació. La verificació de l´autenticitat de la propietat és aleshores, responsabilitat del comprador.

Com a compradors, ens hem d´assegurar, per exemple, que el cadastre està correcte i que la propietat no està hipotecada. Per aquest motiu, es recomana sol.licitar el consell d´un advocat per evitar contratemps.

Una fiscalitat menys elevada

Els impostos espanyols són més baixos que els impostos francesos. A Espanya, l´impost sobre els béns immobles és dos cops menys elevada que a França. L´impost sobre la vivenda no existeix, i a França tampoc des del 2023. Per altra part, gràcies a la reforma fiscal del 2014, les taxes impositives a Espanya està en descens. L´impost és del 19% pels no residents, mentre que a França la taxa d´impost marginal es troba entre el 25 i 40%.

Segons les regions, els impostos, les despeses i els costos constitueixen un total d´entre el 8 i el 13% del preu d´adquisició. És doncs possible reduir encara més els impostos optant per la ciutat o la regió on l´ITP ( impost de transmissions patrimonials ) estigui més baix. L´import total de l´ITP sobre la venda es troba al voltant del 10% a Barcelona i València, el 6% a Madrid, el 7% al País Basc i entre el 8 i el 10% a Andalusia.

Una inversió de lloguer rendible

Arribats a aquest punt, ho tenim clar. Invertir al sector immobiliari és més avantatjós a Catalunya que a França. Tenint els preus més baixos aquí, els propietaris catalans pagaran menys. A més a més, els llogers són menys costosos tenint en compte que l´impost sobre la renda del lloguer a Espanya està fixat en un 19%, mentre que a França pot pujar fins a un 45% segons el barem progressiu dels Trams Marginals d´Imposició ( TMI ).

En el cas de que decidim llogar el nostre immoble, la renda del lloguer serà gravada amb una taxa del 19%. No obstant, gràcies a la deducció de l´amortització anual, les despeses lligades al manteniment i a les reparacions, dels impostos i els costos, és possible disminuir sensiblement, i fins i tot anul.lar la renda imposable. En el cas de que els costos siguin superiors al nostre lloguer, el saldo és imputable sobre el següents quatre anys.

Tants avantatges fiscals, fan de Catalunya un país ideal per invertir en el sector immobiliari.

Franceses totes dues, Jocelyne* i la seva filla Eva* no poden abandonar Espanya, sota amenaça d´accions judicials. Una situació a la que s´enfronten desenes de dones arreu del món

Jocelyne és una lluitadora exhausta. “Tinc por de col.lapsar”, reconeix amb llàgrimes als ulls, a un cafè barcelonès acompanyada per una amiga. Separada des de fa tres anys del pare de l´Eva, també francès, parla de maltractament psicològic que mai no ha cessat. Mare i filla pateixen amenaces, assetjament i humiliacions de l´exmarit, sense saber que fer. La jove ha perdut l´interès per l´escola, les seves notes estan en caiguda lliure i pateix d´insomni. Finalment, és ella qui ha posat una denúncia a principis d´any per “ser protegida del seu pare”.

Un tribunal especialitzat en violència contra les dones s´ha fet càrrec i la Jocelyne recupera l´esperança. Ha obtingut una custòdia temporal exclusiva, però que ve acompanyada d´una prohibició per l´Eva de sortir del territori, al menys fins a la decisió definitiva. Una desagradable sorpresa per la Jocelyne, que no comprèn com Espanya impedeix que tornin al seu país. A més, encara que obtingui la custòdia definitiva, el pare pot conservar els seus drets parentals i ella necessitarà que arribin a un acord en qualsevol decisió que concerneixi la salut de l´Eva, la seva educació i les sortides del territori, fins que compleixi els 18 anys. La Jocelyne està enfonsada. Ella que tant estimava aquesta ciutat, ara viu un malson. “Estem bloquejades aquí, Barcelona ha esdevingut la nostra presó”.

Tot i que tota la família és francesa, és la justícia espanyola qui dictamina. Bloquejar ciutadans estrangers, “això no perturba a cap Estat del món”, explica Laure Carchon-Veyrier de l´associació Mots et Maux de femmes. L´associació acompanya cada mes unes quaranta dones expatriades franceses, víctimes de violència conjugal i intrafamiliar, i el cas de la Jocelyne està ben lluny de ser l´únic. “Inclús després de la separació la violència continua i sovint es duplica, i en el centre es troba el fill o la filla, completament instrumentalitzat”. La retenció al territori és doncs un clàssic dels exmarits violents per tractar de mantenir la influència i aquesta situació pot prolongar-se durant anys, ens explica la voluntària.

Tornar a França, un delicte per la justícia espanyola

Evidentment, com moltes dones abans d´ella, va pensar en fugir, convençuda de que seria protegida pel seu país. Una molt mala idea, li van advertir Laure Carchon-Veyrier, les associacions espanyoles d´ajuda a les víctimes i fins i tot la gendarmeria francesa, amb la qual va contactar. “Ella seria perseguida per segrest i s´arriscaria a acabar a la presó”, confirma l´advocat penalista Javier Madrid. Ni parlar de trobar auxili per part del Consulat o de l´Ambaixada de França a Espanya. “Quan hi ha un judici en curs, la diplomàcia francesa no pot prendre part”, explica la portaveu de Mots et Maux de femmes.

“Estem a Europa i no podem circular lliurement ni tornar al nostre país?”, es revolta aquesta mare esgotada. Afortunadament, ha pogut comptar amb l´ajut d´alguns amics barcelonesos i de diverses associacions, com la de Laure, que permet “tenir algú amb qui parlar del tema sense culpabilitzar-se per parlar-ho sempre amb els seus familiars i amics”. Un procés primordial segons la voluntària.

“Fa uns mesos, ella no era encara conscient de l´amplitud d´aquesta influència i de les violències sofertes, no obstant, identificant aquestes agressions, les ha pogut afegir al dossier judicial”.

Però al dedicar-se en cos i ànima a aquesta batalla, la Jocelyne ha gastat tots els seus estalvis, arruïnada per les despeses judicials, els advocats i les incomptables traduccions jurades. “La violència psicològica és molt difícil de demostrar, especialment quan no som espanyols i cal traduir totes les proves escrites de la violència verbal; les traduccions no tenen la mateixa força i es prenen menys seriosament, i sobretot és molt car”. A cada etapa, té la impressió que ha de lluitar el doble que els altres pel fet de ser estrangera. Però, per la seva filla trucarà a totes les portes, esgotarà tots els recursos possibles. “La veig en risc de fracàs escolar. No pensa en res més, això la turmenta i no puc quedar-me sense fer res”

Aprofitant les últimes amenaces rebudes, els seus advocats demanaran una autorització expressa per sortir del territori. Un tràmit que podria suposar mesos d´espera, sense garantia d´èxit.

*S´han canviat els noms per preservar la identitat de les víctimes

El combat contra el rellotge biològic no coneix fronteres. Davant l´edat que avança i la fertilitat que retrocedeix, les franceses posen la seva confiança en la medicina. Però no en qualsevol: la de Barcelona. No obstant, la reproducció assistida i la congelació d´òvuls estan totalment legalitzades a França. Aleshores, per què escullen el nostre país? Testimonis de dones en una cursa contrarellotge contra la natura.

El temps. I si només calgués un tren, un cotxe o un avió per recuperar-lo? O uns bitllets per comprar-lo? Traspassar la frontera franco-espanyola per alentir el valuós rellotge intern.Tic-tac. A força d´escoltar-ho, cada cop més franceses truquen a la porta de clíniques barceloneses amb l´esperança de concebre un fill algun dia.

A Fertilab, clínica de fertilitat situada al barri de Sant Gervasi-Galvany, el 70% de les pacients són estrangeres. En aquest percentatge, una dona de cada tres és francòfona i, o bé ha congelat els seus òvuls, o bé s´ha sotmès a un tractament de reproducció assistida. En aquest centre concretament, des de la pandèmia de la Covid-19, més de cent dones franceses han decidit “preservar la seva fertilitat” i alentir el pèndol el temps necessari per estabilitzar-se en els terrenys professional i personal.

“Les francòfones són les més actives darrera de les anglòfones i davant de les espanyoles i les italianes,” confirma Federica Moffa, doctora ginecòloga, parlant en un perfecte francès.

A França, des del text de llei d´agost de 2021 extenent el dret a la reproducció assistida a totes les dones, les franceses tenen també accés a la congelació d´òvuls entre els 29 i els 37 anys. A més a més, el procés està completament subvencionat per la Seguretat Social. Un avantatge inexistent a Espanya. Llavors, per què encara són tantes les dones que vénen a la capital catalana?

“Tinc 35 anys, però el meu úter té més de 40”

“A França estan sobrecarregats i es passen la pilota,” assegura la Sarah, francesa que viu a Barcelona des de fa un any i mig. Amb 35 anys, just acaba de començar els tràmits. Soltera, la seva ginecòloga li aconsella afanyar-se. La seva reserva d´òvuls decau. “Tot i que sempre em diuen que semblo més jove que la meva edat, el meu úter té més de 40 anys,” diu afligida.

40 anys, la xifra crítica per aconseguir quedar-se embarassada, ja que cinc anys abans la fertilitat haurà començat la seva caiguda lliure. Aleshores, encara que no existeix edat límit a Espanya, el nou sostre es troba sobre els 37 anys. És l´edat a la qual es deixa de “ser una bona candidata” als ulls dels metges. “Amb les demores a França, aviat arribaré als 37,” es queixa la Sarah.

A l´Hexàgon estem parlant d´un any i mig o dos d´espera; de molts mesos abans d´aconseguir una primera cita i passar el conjunt d´exàmens necessaris abans l´extracció i vitrificació d´ovòcits “madurs.” Aquests darrers, podran més tard, després de la descongelació, arribar a ser un bebè per mitjà de la fecundació in vitro. Una tècnica ben consolidada a Espanya, i sobretot ràpida.

Comprar temps per alliberar-se d´un pes

Tic-tac. La Sarah ha escollit “comprar temps.” “Vull tenir fills, no vull perdre aquesta oportunitat. És el preu de la meva tranquilitat.” La tarifa oscil.la entre 2000 i 3000 euros per cicle. A més, s´ha d´afegir la quota anual de manteniment, que de vegades està inclosa i d´altres és onerosa: al voltant de 300 euros a l´any. Bastant més que la seva veïna francesa, que ofereix un paquet a 45 euros.

Però, no és cert que el temps no té preu? A la trentena, l´Oriane no ha dubtat malgrat les despeses. “Per mi és una presa de control sobre la meva vida, perquè tinc moltes ganes de tenir fills, però no inmediatament.” Per aconseguir fundar una família entre els 37 i 39 anys, com idealment ella calcula, la bretona ha fet el pas el darrer març. “Des de llavors em sento alliberada.” Un pes menys, tal com ella ho descriu. No estar obligada a seguir el rellotge biològic i poder aprofitar la seva segona joventut d´expatriada francesa a Barcelona.

Per altra banda, l´Audrey de 43 anys i la Séverine de 42, totes dues originàries de la regió parisenca, no tenien gaire més temps. Estaven soles, però volien ser mares. “Em veia arribant als 40 sola i em penedia de no tenir fills,” afirma la Séverine, mare de la Ninon, nascuda el 20 de gener de 2023 per reproducció assistida; una mica abans que el fill de l´Audrey, el Jahmany, nascut el 10 de març.

“A Espanya és més ràpid,” expliquen les dues mares soles per telèfon; de fons rialles de bebè. Més ràpid que a França, on encara avui, s´ha d´esperar molt de temps. “Des de que és legal a França, tenim encara més sol.licituds aquí a Barcelona. Disposem de molts més donants i l´anonimat està autoritzat” assegura la ginecòloga de la clínica Fertilab.

Poques vegades recuperar el temps haurà estat més preciós. Maximitzar-lo és el nervi del negoci.

I en aquest joc, Barcelona guanya a tots els nivells.

El remot per guanyar unes setmanes

Gràcies a la teleconsulta, Fertilab pot augmentar els plaços. El temps es pot comptar amb els dits d´una sola mà quan es tracta de congelar els òvuls. “En dues setmanes, la pacient té la primera consulta. Abans haurà enviat el seu expedient, amb l´ecografia i la mostra de sang, i ja podrem començar el següent cicle,” explica la doctora Federica Moffa. Paral.lelament, a França les pacients comencen el tractament a base d´hormones. Injeccions valorades en 1000 euros, que són totalment reemborsades per la Seguretat Social a França. “És un gran avantatge que les espanyoles i les italianes no tenen. Així doncs, a les franceses els hi convé quedar-se a casa seva i fer-se el seguiment a França fins el darrer minut,” diu la doctora. Un cop han rebut el vistiplau per l´operació, les dones tenen entre 48 i 72 hores per aconseguir els seus bitllets cap a Barcelona.

És a la capital catalana, i sota un timing molt precís, on els seus òvuls s´uneixen als altres 4000 (dada de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) amb data de 2020) conservats a la península ibèrica a – 196 graus. Espanya es situa doncs com a líder de la reproducció assistida a Europa, segons els registres de l´ESHRE.

Una taxa que s´aconsegueix a Barcelona, en part, gràcies a la perícia tècnica desenvolupada des dels inicis dels anys 2000. “El nivell és molt alt. Hi ha una competició entre els centres i tenim les millors tecnologies. Aleshores, obligatòriament, les coses s´han de fer de manera perfecta,” assegura la doctora Federica Moffa de la clínica Fertilab. “La rapidesa i l´excel.lència fan que Barcelona sigui ‘The place to be’.” L´indret on el temps s´atura, contra natura.

El OUi! Festival és un dels únics esdeveniments dedicats al teatre en francès en un país no francòfon i es fa a Barcelona fins a l’11 de febrer. 

Foto : François Vila

Aquest any, diferents artistes tornen al festival: Alexandra Badea, que torna premiada amb el premi de teatre de l’Académie française, Julie Timmerman, Louise Doutreligne o Fabian Chappuis que va fer l’estrena europea del seu nou espectacle «Ceux qui se sont évaporés» de l’autora quebequesa Rébecca Déraspe.

Com cada any les obres són inèdites al territori i sobretitulades. El Oui ! festival també són escriptures i lectures amb el Pantha Théâtre, el Dau al sec i el Km0, públic familiar i tallers.

També s’organitza un concurs de lectura en veu alta per totes les persones que parlen francès com a llengua estrangera. Posar veu a un curt fragment de text de teatre d’autores i autors contemporanis. Vestir-se, sol/a o a dos, amb la llengua francesa com si fos una disfressa! Tal és l’objectiu apassionant d’aquest concurs.

Inscripcions al concurs

Gratis

2 categories: Joves fins a 17 anys / Adults de 18 a 118 anys.

Inscripció  abans del 31 de gener oui.festival@gmail.com

Data: Dissabte 3 de febrer 11h-13h- Acollida dels candidats : 9h30

Lloc: Reial Cercle Artístic – Carrer dels Arcs, 5 – 08002 Barcelona

Web: festivaldetheatreenfrancais.com

Concurs organitzat en col·laboració amb el departament de francès de l’EOI Badalona.

Els moviments de protesta dels agricultors es multipliquen a França i a Europa. A Catalunya no amaguen el seu descontent. Seguint els mateixos passos, una gran manifestació nacional es prepara el 21 de febrer a Madrid 

“Estem observant amb atenció les mobilitzacions a França i a Europa”, explica el Josep Guitart, coordinador regional del Bages al si del sindicat català Unió de Pagesos. “De moment no estan previstes protestes similars, ja ens vam manifestar l´estiu passat. Els agricultors comencen a parlar entre ells de nou, el malestar general cada cop es fa més evident”. El responsable precisa que “encara que no tinc una bola de cristall per preveure com evolucionaran els aconteixements a Catalunya, la tendència no és gaire tranquilitzadora”.

A nivell nacional, nombrosos sindicats ja han anunciat l´organització d´una gran manifestació el proper 21 de febrer a Madrid, davant del ministeri d´Agricultura. Segons la Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, de moment més de 500 tractors s´han apuntat. La mobilització permetrà reivindicar una vintena de mesures que les organitzacions sindicals creuen necessàries per millorar el benestar del sector. 

Una pressió creixent

A França, els agricultors multipliquen les manifestacions des de fa alguns dies. Al començament de la setmana s´han bloquejat autopistes com l´A9 en direcció a Espanya, per la part de Perpinyà. Les mobilitzacions es propaguen pels quatre punts cardinals del país i podrien continuar a l´espera d´algun anunci del govern francès. Iniciat als Països Baixos durant l´estiu del 2022, el moviment mica en mica s´ha propagat arreu d´Europa, principalment a Alemanya i Rumania.

Les reivindicacions poden variar d´un país a l´altre, però reflecteixen la còlera dels agricultors contra les mesures europees que pretenen prohibir els pesticides d´aquí al 2030, els costs elevats i la suspensió dels drets de duanes sobre els productes ucraïnesos, causant una forta baixada dels preus d´aquests productes i que comportaria una competència que qualifiquen com a deslleial.

“Molts pesticides s´estan prohibint i estem en part d´acord amb aquestes restriccions per protegir el medi ambient i la salut dels consumidors. Se´ns senyala com si nosaltres fóssim els responsables del canvi climàtic”, explica el Josep Guitart. “No comprenem l´obligació de fer servir productes ecològics sense tenir en compte la baixada de producció. Se´ns tracta com a multinacionals, estem patint una gran pressió com a petits productors”.

En paral.lel, Catalunya fa front a una sequera històrica. S´ha activat l´alarma i la regió entrarà a la fase d´emergència l´1 de febrer. Properament s´anunciaran les mesures que es prendran. Els agricultors estan patint de ple aquesta situació dramàtica.

A més, Josep Guitart senyala que cada cop són menys els que volen exercir aquesta professió. Espanya ha aprovat ajudes financeres, considerades insuficients. “Es com si caminessis pel desert i només es distribuïssin algunes gotes d´aigua per no morir; estem intentant sobreviure”, es lamenta Josep Guitart.

Tot i que es pot viure i treballar a Barcelona sense parlar català, conèixer l´idioma local ofereix més oportunitats del que podria semblar

“El meu èxit professional està clarament vinculat al meu domini del català”. Per l´Antonio Rivera, suís francòfon, sens dubte, aprendre la llengua de Verdaguer li ha permès obrir un nombre de portes insospitat, sobretot al seu treball. “Quan em dirigia a les administracions en espanyol, tenia una bona acollida, però des de que ho faig en català, el tracte és completament diferent: m´escolten amb més interès, es senten honorats pel fet de que un expatriat hagi après la llengua local”. Els propietaris locals li confiaran més fàcilment una comanda.

A Barcelona, segons un estudi públic, sis estrangers de cada deu volen aprendre o millorar el seu català. Dos cops més que els espanyols vinguts d´altres regions. Un esforç valorat per la gent local. “Saben que és una llengua minoritària i fer l´esforç d´aprendre-la, a més del castellà, es valora molt”, assegura aquest home ben plantat de mitjana edat.

Un fet compartit pel Jean Dubosc. Aquest normand ( d´una regió francesa propera a la Bretanya ) arribat a Barcelona fa 35 anys, ha fundat una agència de traducció a Ripollet. “Estic segur que si no parlés català hauria perdut clients; alguns d´ells haguessin seguit buscant fins trobar un interlocutor que parli la seva llengua”. Segons aquest antic professor d´espanyol, i més tard de francès, ràpidament ens podem adonar de que l´aprenentatge és molt important. “ Quan vaig arribar, vaig veure que era la llengua d´aquí i ràpidament vaig tractar de dominar-la, en primer lloc, per la meva vida personal.”

Parlar català : llançar-se i persistir

La llengua d´aquí, sí, però no sempre és fàcil practicar-la a Barcelona. “Quan parlava català als comerços, al principi, veient que jo era estranger, em responien en espanyol per assegurar-se de que ho entenia tot bé. He hagut d´insistir per continuar la conversa en català”, rememora el Jean. Va començar a aprendre la llengua a través del mètode Assimil, seguit per cursos particulars, a més d´esforçar-se per mirar la televisió local. Tot això abans de llançar-se a la piscina i de veure, ell també, els beneficis. “La llengua és veritablement l´aspecte més important de la seva cultura”, continua el normand. A dia d´avui, parla català cada dia a la seva agència. Si li demanem pel seu nivell, el seu empleat Gerard respon sense dubtar: “Té molt poc accent, menys que en espanyol. No pensariem que és francès!”

No obstant, no tothom té la mateixa facilitat per les llengües, i no passa res. “El més important és llançar-se”, aconsella l´Antonio, qui reconeix que el seu català encara no és perfecte. Aquest resident de Sitges afirma que l´aprenentatge ha propulsat la seva integració. “Sempre seré el suís, el que arriba sempre puntual i fa les coses metòdicament, però parlant català al bistrot, em convidaran a preparar el carnestoltes, per exemple. No m´invitarien si només parlés castellà”. L´agent immobiliari assegura també que la llengua és un indicador de la classe social: quan més alta, més s´utilitza el català. Tots els estudis recents sobre aquest tema li donen la raó.

Un color polític

Malgrat això, per molts francesos, sobretot els arribats després del 2012 i de l´inici de les massives reivindicacions independentistes, el català té ara un tint polític que els desanima. “Sovint em demanaven si era independentista perqùe aprenia el català”, explica la Sophie. “És una llàstima que ara estigui associat també als partits polítics, mentre que jo vull aprendre el català per la cultura, per poder parlar amb la gent d´aquí i dels pobles.”

Com a conseqüència de que determinades associacions i xarxes socials, de vegades, han fet l´idioma “antipàtic” a través de polèmiques o de bashing d´hispanòfons, avui molts no en volen saber res. “Visc a Espanya, que és un país de ple dret, i crec que el català s´ha col-locat en un lloc extrem i malsà. Imposar el català, quan només l´utilitzarem a Catalunya, no té cap mena d´interès per a mi ni per a la meva família i menys encara si em volen obligar”, es queixa la Chantal, originària del sud de França. Una opinió compartida per nombrosos francesos, pels qui Barcelona és, abans de tot, una capital cosmopolita o simplement, una ciutat de pas.